Quan la rutina allibera

Moments plàcids de respiració lenta, mentre presencio la meua participació en el funcionament de l'engranatge matinal diari (de Barcelona) barceloní.
Avui, el metro i el ferrocarril, així com el rellotge, conspiren a favor meu.
Encara que bufe mestral.
És la feliç arribada a casa, un indret contaminat però ple d'alegries.
Aquest matí fins i tot tinc temps d'escriure unes línies i puc presumir de no haver sofert tocaments d'altres cossos involuntaris. Així com de no haver estat el blanc de la ja tradicional superioritat i insatisfacció gal·la. Intentaré no triar (per error) un lloc per viure on la gent estiga programada per a l'enfrontament continu amb els iguals.
I tanco la paradeta perquè avui també m'ha tocat una lectora lateral. Bona nit, plaça Catalunya, i bon dia, Sabadell (45 minuts). No sense esmentar l'encert del creador del pont de la Puríssima, així com el bé que ens fan a mi i a Pablo els altibaixos.

Sólo con saber que respiras, ya me alegras el día

Sometimes it's good to have small or a few things... You keep them like treasures and they cost millions to you.
Aquest és el costat bo de la distància. Fot no tenir-ho sempre que ho vols, però així la "cosa" en qüestió guanya dignitat i valor. És un bé escàs.

Poema sobre el fil musical de l'activitat traductora

Kiss FM stinks
Kiss FM sinks
Don't wanna listen to it
I feel I might want to kill
They always play the same
They should have a bit of shame
Vonda Shepard is not in
nostalgy of the 70's
(of the 80's and 90's)
Nostalgy is not cool
When you translate about tools
I rather prefer Radio 3
With its weird presenters

El meu entorn i el Camí

Quin és aquest misteri que atrau a molta gent del meu entorn i els empeny a caminar desenes de quilòmetres durant uns vint dies sense descans, que els tortura els peus, de vegades els porta a un estat limitat de forces que a penes els deixa voluntat per continuar..? (I com poden estar fent amistats profundes mentre van amb la llengua fora?)

Suposo que l’única manera d'esbrinar-ho és anant-hi (visca els pronoms febles!), però també diuen que l'única manera de poder anar-hi i que sigui més que un trekking és si abans has sentit la crida del Camí. És a dir, si el Camí t'ha fet adonar-te que és “el moment”.

Ja n’han caigut uns quants, i jo estic a l’espera de “la Trucada espiritual”.

Atrapada

El que m'ha motivat a dignar-me a passar de nou per http://www.blogger.com/ ha estat una rutina que comença ara. No es pot tenir tot, i per això quasi asfixiar-me (i conèixer les formes del cos dels que tinc al voltant amb el 'rosse') tots els matins al FGC cap a Sabadell, a més de respirar de tot menys oxigen, el soroll, la pressa, etc. és el preu que he de pagar per una nova experiència i, de moment, compensa. És el que pensava quan, a la Mercè, veia muntar, desmuntar i desfer-se castells a la plaça de Sant Jaume... Tan simple com això. L'eterna actitud variable segons la plenitud de la botella.

Barsalona m'ha acollit bé i, mentre tinga l'UAB per escapar-m'hi a respirar aire net, em donaré per satisfeta.

i 100! i... nova vida!

No ha estat premeditat, però l'article número 100 del meu abandonat ciberdiari personal coincideix amb l'obertura d'una nova etapa (per què sempre a setembre?). La meua vida encara es grava en VHS i, com que sempre m'ha fet pena esborrar (mai perdonaré a mon pare i mon germà per gravar un partit de futbol damunt de la meua venerada 'Dirty Dancing'), ja tinc una col·lecció de cintes, una per any (escolar), apilades cronològicament, amb noms de diferents països a les etiquetes. Sempre va bé guardar-les per casos com el meu, de desmemòria senil precoc.

El que té d'especial la cinta que ficaré la setmana que vé dins de la càmera és que per fi es torna a fer rodar ben prop de casa. Casa? A on està això? A vore si resulta que al final 'casa' acabarà sent allò del que un es pega la vida fugint, o una cosa abstracta que no acaba mai d'existir...

En eixe cas, diguem que el que voré per l'objectiu serà un paisatge familiar, amb sons familiars i... molt esperats!!

També, en aquest cas, la meua novela personal comenca a agafar forma, a (pre)veure episodis amb prismàtics del que podria ser una continuació satisfaent del meu camí. I no només meu. Això és el millor d'aquesta nova cinta. Coprotagonitzada per mi... i un altre.

El mundo es mío

Pero amb tot i aixo crec que 'casa' comença a estirar... Em pensava que aquest moment no arribaria mai!!

Aniré al lloc de partida de tot, a un lloc on les visites sempre han estat fugaces, i on sabia que algun dia aniria a dedicar uns episodis de la meua vida. Suposo que hauré de començar a escriure oriental (pas chinoise) per no donar el cante a les classes de traducció. Es que des que em van contaminar amb el virus de l'Horta...

Bon vent i barca nova :)

Again the same song

Per què no ens cansem? On està la joventut rebel d'aquest país? (o com es compten els vots d'aquesta?). Quina vergonya seguir sent la platja-feud de Madrid!!! Encara no me crec que tot seguisca com fa quatre anys, a aguantar fins l'eternitat més ulleres de sol i més bronzejats de sandvitxera... Ni per ser d'esquerres ni de dretes, pero el canvi fa falta!!! A qui li interessa viure en un sistema elitista i corrupte? Què en traem d'aixo? On és la moral? O no és que els votants no tinguen moral, sino que no troben per cap banda la voluntat de ser ells qui decidisquen, per una enyorança estranya d'uns temps repressius que, a força de repetir-se, un s'acostumava i fins i tot donava seguretat? Es com si es sentiren desemparats sense una mà autoritària i ferma pero, sobretot, antidemocràtica. Estem acostumats a que ens donen 'palo', i avant. No s'alça el cap, ni ganes, perquè el que pot vindre podria ser pitjor i segur que no donarà tantes perres. Ah, les perres...

Yuyu

Veigues tu

A que no sabíeu que quan plou poc "It rains a little bit, but even if it's a bit, it rains enough"?

I que quan ajornes algo per una dona és perquè "Throws more a fig´s hair than a ship's thick rope"?

I que si et diuen "I would like to see you by a little hole" és perquè no es fien molt de com fas alguna cosa?

I que si algú diu "I shit in the salty sea" és que té algun problema?

I que si "The thing has testicles" és que no estàs d'acord amb la "thing" en qüestió?

Bé doncs, "give the trompa back to the boy", que li costa molts diners, que li l'ha comprat son pare i sa mare no sap res.

J'aime bien

Clarifying the last one

I see that friendship can be a shit on a stick when there are physical barriers.

When coupleship kills friendship...

Or how to be down twice



One of those priceless and creative mornings in which you don't need the sun, cos you have it inside. When everything seems so clearly solved that you don't seem to have to worry for anything. That morning you have reached an agreement. Or, rather, a truce: "Let's not kill it, let's keep it alive, even if under a new shape".

In the afternoon the joy moves back to reality and it's harder to keep being high. Again, prejudices, fears, in short: normal life, stick regularly out.

Let's think of the night. When I'll find the little girl who doesn't care. About nothing in special. About anything. Elle s'en fout. Où elle est? Parfois elle vient. Est-ce que j'ai envie de la voir? Bien sûr, quelle bêtise.

Festif Day

Avui no treballem a França. Ací entre ponts, setmanes de vacances de primavera immediatament després de Pasqua, festes religioses (i aixo que és un estat laic), etc. Treballen menys que el sastre de Tarzan.
Avui diuen que és l'Ascenció, la festa annual dels treballadors i directius d'Otis i de Thyssenkrupp. Faran una paella o una torrada de germanor, repartiran paperetes i rifaran un pernil.
Avui faria 10 anys i en fa 4.
Felicitats al premiat amb aquest article al meu blog :)

A quitar el polvo

Tengo la agenda a punto de rebentar pero la cabeza me va por otro lado, ignorando blogs por actualizar, proyectos emprendidos con energía y dejados aparte por la mala memoria, compromisos sociales, proxímisimo examen de francés, llamadas a landlords pendientes... Cuando uno se acostumbra a improvisar es incómodo volver al guión.

Antes de que se llene de polvo y acabe desapareciendo de mi masa encefálica:

- Genial semana de formación en el pueblo de Astérix y Obélix, Irlanda II, desmelenándome como hacía tiempo que no ocurría con Gema, mi Thelma asturiana particular. Y qué decir de esa paella para 20 alemancitos y bretones y de la clase improvisada de flamenco... Si hubiese colores para inyectarme en los mofletes mientras escribo, me pondría el granate.

- Empalmando con lo anterior, fin de semana playero bajo un sol engañoso que me puso un biquini blanco 'inquitable'. Acampada buena en el Delta de l'Ebre II, Camarga, les salins de Giraut, rodeados/as de flamencos, pero no los que van vestidos de faralaes, los rosa que vuelan, para variar.

- Ultima aventurilla, visita relámpago a Benicarló con su Anal, y encuentro sorprendente con Byk. Buf, la meua genteta. Ni el seu pes en or.

Y ya.

En junio más. London y bodorrio en Blo, para ser exactos. En julio, Festival d'Avignon, sesión intensiva. Y después, ya veremos. Para agosto queda mucho todavía.

Queda confirmado

"Si las armas estuvieran permitidas en el campus, esto no habría ocurrido. Quizá hubieran muerto una o dos personas, pero antes de que cayera la tercera, el asesino habría sido abatido por alguien con un arma".

(...) Cincuenta y ocho años y una irrefrenable pasión por las pistolas -lleva una al cinto- y la Segunda Enmienda de la Constitución estadounidense, que reconoce el derecho del pueblo a poseer y portar armas.
"Éste es un país de armas", explica el dependiente que puede que le vendiera el arma a Cho. Dentro del establecimiento, nadie quiere identificarse. Pero todos están orgullosos del trabajo que realizan: "Armar al pueblo", según su definición y ajustándose a la ambigua Segunda Enmienda. "Mire, señora", explica con paciencia el dependiente, un tipo enorme, perilla perfectamente afeitada, sentado con las piernas bien abiertas, "si no fuera por mi derecho a armarme, yo hoy hablaría con acento británico y usted en alemán".

(...) "Los europeos son incapaces de entender qué pasa en este país. Es como si yo le intentara explicar a usted cómo se tiene un hijo". "¿No puedo, verdad?", pregunta. "Pues dejen de intentar averiguar cómo pensamos aquí".

De www.elpais.com . Una pared para que me dé de cabezazos, por favor. Que corten y peguen USA en otra galaxia. Va, Bill Gates.

InTaNtaNeaS de PâQueS

Ah, l'amour...

Amb Rakelín i Van Gogh

La Provença profunda

Remembering Ziuta ;)

Typical provençal

ça m'énèrve...

Même si je suis en France, même si je devrais écrire en franco-espagnol pour me faire comprendre pour une personne qui m'énèrve trop, I feel like English today. Because I like the unusual situation of speaking/writing English under the sun and in T-shirt, in April. And because my English-speaking audience deserves that :)

Loneliness and low surveillance (French word ;P) in my work allow me to disappear for a while from the most flamenco of all the offices in Avignon. Not physically, though. That's why I have to be careful and say "Association Alhambra, bonjour?" if someone calls, and not "Hello?".

Nice high temperatures, slow Northern breeze (even if 'northern' does not deserve to be written in capital letter), not many clothes on people, wrinkles on faces, shouts on the streets, open windows,... Just others' impositions of ideas stain this joyful landscape. Yes, I know what you're going to say, 'nobody said it was easy'. So... patience (another French word ;P ;P). And lots of love to you guys :)

Such a Weird Farewell

She spent days and days sitting on the same chair. Just getting up to take some food from the cupboard and to go to her bed. She would always stare at somewhere far away from there, somewhere between her and the floor. Never talked, never smiled. One day, she opened her mouth. 'I'm leaving'. And she left. Later I would miss her a bit. Or I would just remember the way she stared at the floor, and tell someone that once I lived with a girl who had a plant's life. She must be travelling to the sun now. Maybe she'll meet the Petit Prince on the way there, and that'll make it easier for her to stand high temperatures.

I'm still under the effects of the coldest farewell ever.

Filla d'Enlloc

No tinc cap dubte sobre la meua procedència. Sóc de casa meua, i a casa meua tornaré, en avió, en tren, en cotxe, o en una caixa.
Vinc del sol, del sol com un mussol, on, paradoxicament, un té més dificultats per trobar la intimitat, eixe tresor preuat tan rebaixat de preu quan es té la boca gran.

Enyorança d'Enlloc

Ciutadana del món, o simplement afectada de pèrdua de memoria precoç, el cas és que la nostàlgia m'ataca per motius que no són la llunyania del propi portal de Betlem, ni de llars passades de passada. La tranquilitat envaeix la meua ment quan penso en la meua llar futura. Afortunadament per nosaltres, la generació del "usar y tirar", l'establiment d'una vivenda no esdevé necessàriament una prioritat. Potser parlo de mi en tant que generació. Potser obvio les causes detestables que ens porten a no tindre casa nostra. Pero potser parlo del carpe diem dels exèrcits de joves immadurs, a qui la inconsciència no ens deixa planificar el futur (almenys de la mateixa manera com es feia) i ens ofereix l'alternativa d'anar agafant al vol les pilotes que no passen molt altes. Es tan emocionant com viure en una pel.lícula amb un final llunyà i tan prometedor que no podem ni apagar la tele ni alçar-nos del sofà per anar a fer pipí.

Avui reclamo el meu dret a fer de jove eterna (o duradora), i declaro el meu desinterès per escriure una vida que no siga la meua.

Mi hija y mis cocs

Oui, c'est moi. Et Martita. Et Luigi.

Bonjour Printemps

Peur à une feuille blanche

Dans ce cas là, par contre, ça n'est pas la peur typique de l'écrivain, qui ne sait pas comment commencer à s'éxprimer sur le papier (car avec un PIM-PAM c'est très simple et étonnant de remplir une feuille presque sans se rendre compte. En plus, le PIM-PAM ouvre une porte vers la libération des âmes pétites. Des âmes qui ont besoin de parler sans organisation, mais qui ont du mal à sortir dehors). Donc, c'est la peur à commencer des choses dont on devient responsable.

La liberté, c'est cher de poursuivre, ça. Parfois cela pose des problèmes, malheureusement trop (trop?) de liberté nous rend esclaves de notre propre répression.

Franchement, ça serait mieux de laisser le printemps entrer dans les yeux du coeur et de la cervelle et essayer à écrire de la littérature souriante comme Saint-Exupéry.

Quan es volen dir tantes coses que la porta de la boca, o dels dits, es bloqueja

Voldria parlar de tantes coses... Dels plans que naixen i de la por que els mata. De la necessitat de pensar clar amb una goma que esborra abans de començar a escriure.

Hi ha una boira molt densa, com lletres de fum que surten de la boca de Valentin quan té el cigarret a la mà, i que descriuen: "NO". Com quan no s'entenen les propies paraules, o com quan l'únic que es veu clar a la jungla del cervell és molta mala herba o, si hi ha arbres, no deixen veure el bosc. I saber que no caldria tant d'esforç per arrencar les herbes, i tot i així no fer-ho, és com alcohol per terra seca. S'alimenta la grisor.

Es curiós com hem après a atribuir l'estat de moltes coses a les estacions de l'any, sobretot a la primavera: nervis, inestabilitat, canvis en la figura, falta d'energia, etc. O tot el contrari: ganes de viure, felicitat, etc. El secret està en aprendre a jugar amb els canvis, o simplement ignorar-los. I estar ocupat, molt ocupat. Dakipallá. I assaborir els caramels en lloc de pensar: 'Ai, no em convé'.

Amb aixo i un coc ràpid, me'n vaig a jugar a ser feliç.

Vé el cap de setmana

I jo em pregunto

A quin tipus de llengua se li acudeix evolucionar d'una manera tan poc pràctica com per:

- que el fonema /u/ es represente ou i que la grafia u es llegisca /iu/?
- que la lletra e es delletrege com /o/?
- que 78 siga 'seixanta divuit' i 96 'quatre vints setze'?


Ah... Pensaments d'una ibèrica inadaptada. Amb forma rectangular en lloc d'hexagonal.

I stick to green

After a year and a half reading on the same template, I decided to change "Derry green" for "vert Avignon". But it does not mean that I will update more often... I will just be surprised when I'll type mondocatxarol.blogspot.com and I will read my words as if it was another one who wrote them.

Després d'un any i mig de llegir-me sobre la mateixa plantilla, la canvio, pero sense canviar-la molt. Perquè en el fons sóc conservadora, encara que de vegades m'agrade portar la contraria, o com quan els impulsos em porten a donar girs de 180° en la marxa de les coses.

Verde que te quiero verde... Verde de lechuga, verde de naturaleza, verde de mezcla de sol y mar, verde de las cosas cuando son jóvenes, verde de inocencia, verde de criticado, verde como el color que rima con "volver a verte".

Kevin Johansen m'a dit...

Que a nadie le amarga un dulce.

Que en la simplicidad se halla la paz.

Lo mejor es que yo también se lo he dicho a él, con lo cual ha sido un intercambio de camisetas entre futbolistas del mismo equipo.

No sé si se puede hablar de una manera más críptica, pero lo intentaré. También intentaré construir frases de más de una línea, para dejar de parecer una estudiante de español.

El silencio de la noche del martes parece haberse establecido como algo permanente. Si se rompe, bienvenido sea.

Cuando el palomo llega al palomar, puede pasar sin llamar, pero diciendo la contraseña.

Ooh meu amigo Forges

Si fossem 'anglousaxons' diríem: "Happy Women's Rights Day", pero prefereixo recordar aquest dia amb el colega d'aquí dalt. Haurien d'inventar el Dia Internacional del Bon Humor, perquè també és una cosa que, com molts drets, escasseja. Hale, dones, sabem el que tenim i el que mereixem. Ni més ni menys que qualsevol ésser humà. Guanyem la batalla al món animal (la raó sobre la força).

On va être sincère...

chaqu'un, il faut vivre sa propre vie

Qu'est-ce que tu regardes?

- No, no, qu'est-ce que vous regardez?

Arreglant plats trencats

Puede que sea mejor esconderlos debajo de la alfombra.

Sea como sea, ante todo, que no se entere Mme. Lavabre.

Andalou como tú, tururú

Con volantes y a lo loco

desde mi nuevo mundo rojo,

tengo el gusto de presentarles este festival

que, aunque no lo parezca, no está del todo mal.

Lo organizamos Anne, Béa, Luis y yo

sin matarnos mucho, como marca la tradición.

Organiza que organiza al estilo andaluz,

haciéndolo todo a última hora, faltaría plus.

Agenda

Je vais nettoyer ma chambre, parce que aixo no pot ser...

I a preparar l'exposició per demà a francès

I a sopar prompte per arribar a temps a flamenc

I a desestendre la roba eixuta

I a preparar la classe per Etienne

I a trobar temps per fer 2 truites de patata

I a dir als colegues que divendres han de vindre chez moi a les 20h més o menys amb el que vulguen beure

I trucar al Délirium per reservar per divendres!

I parlar amb les xiques per veure què fem amb el plombier i la simpàtica Madame Lavabre (à nous reinsegner à Place de l'Horloge, peut être?).

Coses que es diuen

Donc...voilà!Par contre...Du coupBien entenduC'est pas vrai!C'est pas graveBien sûrJ'adoreJe rigoleAttends!C'est pour rigoler...C'est super!C'est chienC'est drôleMais non!Tout à faitBaaa, écoutes

I love it

I saw them up and barking, sniffing their asses, running around and wagging their tails off...

Erase que se era...

El cuento de hoy (y no es de los hermanos Grimm):

MADRID, 31 (EUROPA PRESS)
El Partido Socialista de Madrid (PSM-PSOE) denunciará ante la Fiscalía del Tribunal Superior de Justicia (TSJM) a la presidenta del PP regional, Esperanza Aguirre; al secretario general, Francisco Granados; y a la presidenta de esta formación en San Martín de la Vega, Carmen Guijorro; por la reproducción en la página web de los populares de esta localidad de un vídeo que acusa al presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, de "pactar con los etarras"
los atentados del 11-M para "llegar al Gobierno".
El vídeo, que está incluido en un espacio de "contenidos recomendados" del portal del PP de San Martín de la Vega, defiende la tesis de que en las explosiones de uno de los trenes de Atocha participó el etarra Asier Ezeiza, al que una voz en off identifica en una imágenes "huyendo del lugar con dos mandos a distancia en las manos".
Entre sus conclusiones, el narrador del vídeo afirma que "Zapatero no quiere detener a los etarras porque pactó con ellos para llegar al Gobierno" y advierte de que el presidente del Gobierno "sabe que es tan asesino el que mata como el que recompensa por hacerlo". De igual modo, se sostiene que la policía y los jueces "mienten" sobre los autores del atentado y que el presidente censuró en dos cadenas nacionales la información relativa al etarra para que no llegara a la opinión pública.

Qué bien estar de exilio por Europa. Tan lejos de esas cosas mal perdedoras con corbata...

I couldn't help not editing it!!

Buf, mon little Nicky vale mucho...

You, Spanish, dressed in red,
Me, British, daubed in brown:
Tu viens d’un pays ou la soleil brise,
Moi, plus Anglo-Saxon, avec ma parapluie.

Les Papes habitaient à coté de chez toi,
Je ferai le même, si j’avais la choix,
For the spirit of fiesta where the moonlight fell,
For the rhythm of people in Avignon’s citadel!

Laisse brûler encore cette flamme latin,
Laisse le dérouler – s’il te plait ,
Encerclé par du brouillard froid,
Dans cette mois de janvier.

Què puc dir??? Nick, eres un solete!!!

Imminent reunion

Exactly 10 days to see my dear Ireland-Poland again!

It seems that even the weather is celebrating it in Avignon by raining... It was so sunny last week, and since I bought my plane tickets, the clouds arrived, who doesn't believe in signs after that?

I can't wait, cos I know that I will be really spoiled, something that I miss. By Puti and by Peter, specifically.

So be ready, Sandino's, there I go!! And Ziuta, clean your guitar, I really need a karaoke session!

Buscant pel més profund del bagul...

De quan el "Babala" era encara "A la babala"...

- Bé...
- Tu no saps qui eren tampoc, no?
- Sí... Tinc un disco... Que a mon pare li agraden.
- Ah, pos ton pare deu tindre la meua edat.
(...)
- Ara anem a vore el de Carolina, ina, ina!
- Aixo era un submarí que... anava... per la mar... I un peix gros que també anava...
- Pel mar...
- Pel mar...
- Sí, perquè per la carretera seria una mica difícil...
- I es troba al submarí, i se'l volia menjar...
- Qui? El peix este tan gran?
- Sí.
- I què va passar?
- Que el de dins li deia que no, pero ell no li feia cas, no?
- (ha, ha) Normal, (...)
- Entonses se li acut una idea, trau un peix que era de la mateixa raça i aixo... que és de plastic...
- D'eixos que s'unflen, no?
- Sí. I entonses el peix s'enamora...
- Esta molt somrient, no?
- Sí... I el tira a la mar... I el segueix, i com flotava, pos el segueix per baix...
- I així el submarí va poder continuar tranquilament el seu viatge, no?
- Sí.
- Molt bé, Carolina. Ara anem a parlar amb la Babalona, que esta en Cullera, per telèfon (...)

Enoc, pregunta: Rocky, Speedy o Lokillo?

(- Hem decidit, el Gran Babalot, el meu Gran Babalot i jo...
- (El seu home)
- Sí, exactament... Que ha guanyat la prova... l'equip... rosa!!!
- Bieeeeeeeeeeeeeeeen!!)

Homenaje a mi Jueves

Modesto, pero sincero.

Por los buenos momentos que me hace pasar.

Y ahora encima han introducido una nueva sección en www.eljueves.es que se actualiza a diario, el Nonoticiero. Perfecto para l@s exiliad@s con humordeficiencia.

Enjoying dreams

No he acabat encara amb els flamencs i ja estic pensant en el tropic africà

Es com no haver-se acabat la fresa acida i ja estar mirant els dulcipica

Somnis i somnis i més somnis... Que et fan renàixer el somriure a la cara i que et fan voler no parar mai d'aixo, d'anar botant de somni en somni. Pero la realitat ens aguarda, no ens ho posara gens facil. Resistir-se? Deixar-se vèncer? El que més convinga en cada moment. De moment, la realitat no pot amb mi :)

Aujourd'hui (et hier) c'est à moi

Jamais le jour d'anniversaire après les 20 ans a été un jour heureux, c'est pour ça qu'on a inventé les voeux... Mais aujourd'hui, pour la première fois, je ne me sents pas vieille.



Et c'est ça ce qu'on doit vraiment fêter. Et aussi que je peux déjà ecrir en français (avec des fautes et très doucement, mais je ne pouvait écrir que trois mots il y a trois mois). Et que le soleil est sur nos têtes. Et qu'on apprend a valorer ce qu'on a appris dans la vie. Et qu'on se sent un peu plus forte chaque jour.



Il ne manquen pas des raisons pour être positive :)



Joyeux anniversaire à moi et à mon père, à Marta, à Amandine, à Laura (Soria), et à beaucoup des autres.

Euskadi y olé