Copions (Copycats)

Res... Que s'ha mort el pare de Julio Iglesias i que els gais ja es poden casar al Regne Unit. I què? In three days I'll be back home. I've never looked more forward to it before.

This happy picture is for you, amores, because you deserve it.

Taken in México by colega Hedu. Gracias ;)

La vida es una tómbola

Època de canvis. Moment trascendental al Giant's Causeway, captat per Victorín, àlias mongermà. Una estampa que em vé que ni pintada pels pensaments que ara em ronden pel cap. Probablement estava embobada mirant les ovelletes, però jo ara he de dir que estava pensant: che cazzo faccio io col mio futuro?, o: che sarà, che sarà, che saràaaaa, che sarà della mia vita, chi lo sà?????

El meu pla A* no funciona. He de pensar una mica més.

*Pla A: conèixer irlandès, enamorar-me d'irlandès, emportar-me irlandès a casa, fer vida per festivals folk i en escoles de llengües amb irlandès.

Pla B: Em vé un país al cap: França (deu ser perquè aquí hi ha més francesos que ovelles). Em vé una companya d'aventures al cap:

Però qui és?? De qui són eixos ulls? Què estan mirant?

Joder, Laura, quin sustu!!!

Laura estaria encantada en ser la meua pelegrina amiga. I jo crec que ja és hora que fem algo així juntes. O siga que happy days.

Ara a tirar el dau: Toulouse? Strasbourg? Marsèille? Bretagne? Normandie?

Avui em sento afortunada per poder jugar amb la meua vida.

Amb les coses que passen cada dia que ens haurien de preocupar i nosaltres només pendents del nostre futur... I sense ser conscients que tenim les millors cartes.

Su moralina, gracias. ;)

La lista de la marioneta

Un text que m'ha arribat via forward però que m'haguera hagut d'arribar per carta. Per què este home (García Márquez) sempre escriu textos transcendentals? Per què no ho podia haver escrit jo?

"LA MARIONETA

Si por un instante Dios se olvidara de que soy una marioneta de trapo y me regalara un trozo de vida, posiblemente no diría todo lo que pienso, pero en definitiva pensaría todo lo que digo. Daría valor a las cosas, no por lo que valen, sino por lo que significan. Dormiría poco, soñaría más, entiendo que por cada minuto que cerramos los ojos, perdemos sesenta segundos de luz. Andaría cuando los demás se detienen, despertaría cuando los demás duermen. Escucharía cuando los demás hablan, y cómo disfrutaría de un buen helado de chocolate! Si Dios me obsequiara un trozo de vida, vestiría sencillo, me tiraría de bruces al sol, dejando descubierto, no solamente mi cuerpo sino mi alma. Dios mío, si yo tuviera un corazón, escribiría mi odio sobre el hielo, y esperaría a que saliera el sol. Pintaría con un sueño de Van Gogh sobre las estrellas un poema de Benedetti, y una canción de Serrat seria la serenata que les ofrecería a la luna. Regaría con mis lágrimas las rosas, para sentir el dolor de sus espinas, y el encarnado beso de sus pétalos... Dios mío, si yo tuviera un trozo de vida... No dejaría pasar un solo día sin decirle a la gente que quiero, que la quiero. Convencería a cada mujer u hombre de que son mis favoritos y viviría enamorado del amor. A los hombres les probaría cuán equivocados están al pensar que dejan de enamorarse cuando envejecen, sin saber que envejecen cuando dejan de enamorarse! A un niño le daría alas, pero le dejaría que él solo aprendiese a volar. A los viejos les enseñaría que la muerte no llega con la vejez, sino con el olvido. Tantas cosas he aprendido de ustedes, los hombres... He aprendido que todo el mundo quiere vivir en la cima de la montaña, sin saber que la verdadera felicidad está en la forma de subir la escarpada. He aprendido que cuando un recién nacido aprieta con su pequeño puño, por vez primera, el dedo de su padre, lo tiene atrapado por siempre. He aprendido que un hombre sólo tiene derecho a mirar a otro hacia a bajo, cuando ha de ayudarle a levantarse. Son tantas cosas las que he podido aprender de ustedes, pero realmente de mucho no habrán de servir, porque cuando me guarden dentro de esa maleta, infelizmente me estaré muriendo."GABRIEL GARCIA MARQUEZ

Una foto que j'aime

Guerra de nassos

Una foto que m'encanta. Una sóc jo, i l'altra és Aurore (Horrorín ;P), de Normandie. Happy days.

New kids on the blog

Noves cares que no puc deixar d'incloure en el resum fotogràfic de la meua etapa Perry:

This is Raquel's roommate, but... who is Raquel?

Raquel is usually this little girl, but when night comes she can turn into this little monster...

And that's not so bad, you haven't seen her belly yet.

She never walks alone. Her "socia" is a little monster as well. Her name is Marta. Take a look...

AAaaaarg! She comes from a place called HELL, where you will just listen to hard rock music. Nt nt, bad girl...

The trio wouldn't be so without the third part... She's called Pitu, her surname is Rumbera and her slogan is: RON PARA TODOS. Her main feature is that she charms everybody and drives them to share "la grasia de España" with her. In this picture I was her victim...

I warn you, don't dare to enter in Belfast if you don't want to find these human beings nacidos después de los dolores.

This is my small collection of Belfast monsters, which I'm sure that will grow up.

Anem que se n'anem

Sabeu que "Esperit Sant" es diu Holy Ghost? O almenys és així com ho diuen a la catedral de St. Patrick de Dublin. La de coses que s'aprenen alçant-se del llit cada matí... Doncs sí, aquest cap de setmana fugaç l'hem passat la piccola Ewelina i jo a Dublin. Fugaç, precoç i voraç (puja ací dalt i voraç a ta mare). Ambientillo, solet i cares conegudes. M'he trobat amb Francesca&Tobias, la colega italiana + xorbo que també han anat a Dublin a passar el cap de setmana. Vos adjunto algunes fotos memorables:








Solet que enlluernava i tot, unfuckingbelievable!




Fent amics. Amb Connor aprenent alguns truquets sobre el bodhrán. L'home pareix un senyor qualsevol d'allò més normal, però estava com una cabra. Una miqueta.







Entranyable cor nadalenc de senyores majors de 20 anys. Connor, que s'apunta al que se li pose per davant, també va llevar la pols del seu gorret de Pare Noel (a la dreta de la foto).


I on està Dublin? Dublin, amics i amigues, no és més que una pinta de Guinness. La resta són tots imaginacions vostres.

Aquest matí encara respiraves

Ja no senten la calor del sol, ni el fred de gener, ni l'olor de la mar... Per on deuen estar estes dos ànimes que han perdut l'alè? Avui és el seu dia, vaig a fer-los un homenatge i, qui sap, potser al cel també hi ha ciber-cafés i cursos accelerats d'internet perquè aquestes dos bones persones es posen en contacte amb la seua néta.
Iaia, bon viatge, és molt trist no tornar-te a vore, però ja sabem tots que igual que la vida ens vé regalada també arriba un dia que se'n va per sempre, i eixe moment sempre ens agafa despentinats i en pijama. (Fa dos dies et vaig escriure una postal i demà anava a comprar el segell i a tirar-la... Massa tard).
Esta tarda he parlat amb els dos, espero haver-ho fet prou fort... Des de Derry no pareix que estigueu tan lluny, la lluna també està al cel i es veu igual des de Belfast que des de Càlig.
Ramoneta, dóna-li records a José i acomoda't a l'eternitat com si estigueres a casa. Ah, i si pots guarda'm la cadira del costat amb el bolso.

UNA ABRAÇADA BEN FORTA PER ALS MEUS VIUS I PER ALS MEUS MORTS.

LOVE SONG

If only I could feel your smell again

I wouldn't feel this awful pain

You were the sunshine of my life

Shit, I cut myself with a knife

I thought you were part of me
But then you wanted to be free

Oh, shit, I still love you so
I feel so empty inside
Now I realize that I lost
The little jewel of mine

Brown hair, brown eyes, brown all of you
When I met you in the loo
We were so close, the connection so strong
Something went terribly wrong
You left so quickly, you left so fast
I wanted our moment to last

Oh, shit, I still love you so
I feel so empty inside
Now I realize that I lost
The little jewel of mine

I wonder where you are now
I hope we'll meet somehow

By Ewe, Carol, Morgane & Andrea

Per als meus amiguets i amiguetes

Botellón ilegal...


Cotxes de policia de Playmobil a Belfast


Murals de contingut polític a Belfast i a Derry




Habitants típics de la zona, oceà salvatge, costes de grans roques i platges verges...



Com que no vull que les fotos es descolorisquen en qualsevol carpeta del meu escritori, n'aniré penjant aquí unes quantes per què vegeu el que vosaltres també podreu vore si veniu!!! Encara que siga d'aquí uns mesos, però heu de vindre, malandrins!!!

Inauguració a ritme "kitsch"...

... o, millor, garrulo.
Estic provant este gran invent del blog.
Suposo que l'objectiu principal és que siga un diari personal, perquè a qui li importa més que a mi el que escriga aquí?
I què passaria si, pel que fóra, els ordinadors es tornaren bojos i es perguera tot el que hi ha aquí?
A qui s'hauria de reclamar tot el temps perdut?

Bé, anant al tema, eixos quatre peus són de la gran Ewelina i meus, en el recorregut de tornada a casa després d'una festa garrula, o "kitsch", com diuen aquí.
Per cert, "aquí" és Derry, Irlanda del Nord.