Aquest maleït mal de panxa, aquesta fam carpàntica, aquesta son que no em deixa dormir...
Unes hores de lamentacions internes, de susceptibilitat externa i de ganes d'esborrar aquest dia del calendari i els crits i somriures aliens.
Tanmateix, la norma mensual mai no m'havia afectat com avui. En cap d'aquests dies de cada 34 havia tingut tantes ganes de plorar com avui, ni de posar-me a pegar crits als que no respecten el meu descans com avui.
Em faig una mica de por, sí.
Hauríem d'afegir un element més a la llista de les úniques persones que sempre diuen la veritat, que fins ara eren els xiquets i els borratxos. Les terceres serien les dones regloses.
Res no és el que hauria de ser. Concretament, res no és el que es diu que és. I les persones que cerquen la veritat haurien d'acceptar l'ambigüitat a la qual estem exposats (és així?). Perquè els JJ.OO. no són els JJ.OO. Etc., etc., etc.
El primer i els etcèteres només són eines al servei de l'activitat econòmica.
Però, per favor, que no s'acaben mai els romàntics que, simbòlicament, lluiten en contra de les evidències, encara que només siga per atraure l'atenció dels mitjans de comunicació. Només faltaria que eixos quatre felins no pogueren sortir de casa a fer una crida al sentit crític i a la justícia, i a quedar, davant de la massa, com descerebrats.
"We can believe in change". Però si surts elegit, Obama, no deixaràs de ser el President of the USA.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
