Aquest maleït mal de panxa, aquesta fam carpàntica, aquesta son que no em deixa dormir...
Unes hores de lamentacions internes, de susceptibilitat externa i de ganes d'esborrar aquest dia del calendari i els crits i somriures aliens.
Tanmateix, la norma mensual mai no m'havia afectat com avui. En cap d'aquests dies de cada 34 havia tingut tantes ganes de plorar com avui, ni de posar-me a pegar crits als que no respecten el meu descans com avui.
Em faig una mica de por, sí.
Hauríem d'afegir un element més a la llista de les úniques persones que sempre diuen la veritat, que fins ara eren els xiquets i els borratxos. Les terceres serien les dones regloses.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
Jo sóc 1 de cada 27 aprox. I també mossego. Però normalment, amb ibuprofè i bon menjar, se'm sol passar. I si no, quatre crits i avant!
Quan mos veem per Bló?
Un besit!!
Publica un comentari a l'entrada