Oui, c'est moi. Et Martita. Et Luigi.
Peur à une feuille blanche
Dans ce cas là, par contre, ça n'est pas la peur typique de l'écrivain, qui ne sait pas comment commencer à s'éxprimer sur le papier (car avec un PIM-PAM c'est très simple et étonnant de remplir une feuille presque sans se rendre compte. En plus, le PIM-PAM ouvre une porte vers la libération des âmes pétites. Des âmes qui ont besoin de parler sans organisation, mais qui ont du mal à sortir dehors). Donc, c'est la peur à commencer des choses dont on devient responsable.
La liberté, c'est cher de poursuivre, ça. Parfois cela pose des problèmes, malheureusement trop (trop?) de liberté nous rend esclaves de notre propre répression.
Franchement, ça serait mieux de laisser le printemps entrer dans les yeux du coeur et de la cervelle et essayer à écrire de la littérature souriante comme Saint-Exupéry.
Quan es volen dir tantes coses que la porta de la boca, o dels dits, es bloqueja
Publicat per Carol a 13:14Voldria parlar de tantes coses... Dels plans que naixen i de la por que els mata. De la necessitat de pensar clar amb una goma que esborra abans de començar a escriure.
Hi ha una boira molt densa, com lletres de fum que surten de la boca de Valentin quan té el cigarret a la mà, i que descriuen: "NO". Com quan no s'entenen les propies paraules, o com quan l'únic que es veu clar a la jungla del cervell és molta mala herba o, si hi ha arbres, no deixen veure el bosc. I saber que no caldria tant d'esforç per arrencar les herbes, i tot i així no fer-ho, és com alcohol per terra seca. S'alimenta la grisor.
Es curiós com hem après a atribuir l'estat de moltes coses a les estacions de l'any, sobretot a la primavera: nervis, inestabilitat, canvis en la figura, falta d'energia, etc. O tot el contrari: ganes de viure, felicitat, etc. El secret està en aprendre a jugar amb els canvis, o simplement ignorar-los. I estar ocupat, molt ocupat. Dakipallá. I assaborir els caramels en lloc de pensar: 'Ai, no em convé'.
Amb aixo i un coc ràpid, me'n vaig a jugar a ser feliç.
A quin tipus de llengua se li acudeix evolucionar d'una manera tan poc pràctica com per:
- que el fonema /u/ es represente ou i que la grafia u es llegisca /iu/?
- que la lletra e es delletrege com /o/?
- que 78 siga 'seixanta divuit' i 96 'quatre vints setze'?
Ah... Pensaments d'una ibèrica inadaptada. Amb forma rectangular en lloc d'hexagonal.
After a year and a half reading on the same template, I decided to change "Derry green" for "vert Avignon". But it does not mean that I will update more often... I will just be surprised when I'll type mondocatxarol.blogspot.com and I will read my words as if it was another one who wrote them.
Després d'un any i mig de llegir-me sobre la mateixa plantilla, la canvio, pero sense canviar-la molt. Perquè en el fons sóc conservadora, encara que de vegades m'agrade portar la contraria, o com quan els impulsos em porten a donar girs de 180° en la marxa de les coses.
Verde que te quiero verde... Verde de lechuga, verde de naturaleza, verde de mezcla de sol y mar, verde de las cosas cuando son jóvenes, verde de inocencia, verde de criticado, verde como el color que rima con "volver a verte".
Que a nadie le amarga un dulce.
Que en la simplicidad se halla la paz.
Lo mejor es que yo también se lo he dicho a él, con lo cual ha sido un intercambio de camisetas entre futbolistas del mismo equipo.
No sé si se puede hablar de una manera más críptica, pero lo intentaré. También intentaré construir frases de más de una línea, para dejar de parecer una estudiante de español.
El silencio de la noche del martes parece haberse establecido como algo permanente. Si se rompe, bienvenido sea.
Cuando el palomo llega al palomar, puede pasar sin llamar, pero diciendo la contraseña.
Si fossem 'anglousaxons' diríem: "Happy Women's Rights Day", pero prefereixo recordar aquest dia amb el colega d'aquí dalt. Haurien d'inventar el Dia Internacional del Bon Humor, perquè també és una cosa que, com molts drets, escasseja. Hale, dones, sabem el que tenim i el que mereixem. Ni més ni menys que qualsevol ésser humà. Guanyem la batalla al món animal (la raó sobre la força).
- No, no, qu'est-ce que vous regardez?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
