(sense accents)
Hi ha una onada de desenchantisme fent molta pupa al meu voltant... Estem deprimits, en alguns casos desesperats, pero sobretot, estem tots perduts i, el que es mes cert encara, tenim por.
No vull caure en la "telepredicacio", amb discursos com: "es aquest el mon que volem? La humanitat esta corrompuda (aixo es cert) (potser es una cosa que no ens hem ni de plantejar, va amb la nostra natura), l'unica solucio que ens queda es confiar en un Altissim que altre, pecadors!! (aixo no es cert)".
Per que no acceptar que des que naixem estem, d'alguna manera, inevitablement perduts? Estar perdut es tindre la responsabilitat innata de prendre decisions, i aixo es la vida, perdre's per despres trobar-se. Estar perdut, deprimit... Son coses que passen i que, tard o d'hora, tambe "passen". Tot aixo em porta a pensar que el pitjor de tot es la PORRRR. Crec que es, de totes aquestes paraules, incloent PERDICIO (?) i DEPRESSIO, la que s'ha de combatre amb mes forca, perque crec que es la que hi ha davall de les altres, a l'estrat basic.
Por de que? De l'unic que es pot tindre por es de no aconseguir mai vencer-la, i ni tan sols d'aixo! A la por, ni aigua ;) Tres lletres: P-O-R. Pang, pang, pang. I lliure. Si fora tan facil, eh?
La medecina: actuar sempre acorde al que palpita dins del crani tenint en compte que ningu en surt perjudicat. I saber en tot moment les propies limitacions.
A la vida, webs i alegria! I la resta ve tot sol. 
Aixo va per tota eixa gent amb un coco tan gran que se'ls surt del crani i que de tant pensar estan fent mes gran el forat de la capa d'ozo, o siga que prou!!!
This is for you, girls, and if you didn't get anything we can talk about it with a pint on our lap ;)
Sometimes I wish we all could speak this useless Esperanto...
