BOLÍGRAF
Llumets rojos, pantalles tàctils
Àlbums de Facebook, tickers dinàmics.
Polzes i índexs que fan ratolins.
Mirada curta, rostres de pantalla plana.
Incontinència per obrir alertes impacients.
Espera’t, que ara he de mirar quin amic m’ha posat un “M’agrada”.
Que t’esperes, et dic.
Desespera el bolígraf, un aspersor de vespres dispersos
desplaça la realitat tangible.
Són temps de mirar cara a cara a través de pantalles.
Això no són temps.
No hi ha temps, està davant teu però mira de reüll l’aparell,
que s’il•lumina d’algun color i damunt intermitent.
I li cau la bava virtual.
Per no haver de fer front a un cervell en off —que simplement reposa al ritme natural dels cervells pretecnològics—,
baixa la mirada i toqueja els botons de la desconsciència, de la pèrdua de tranquil•litat.
Un llum roig! On?
IMMOBILITAT CAP A L’ETERNA INFÀNCIA
Jo tenia una pell de colorins. Sense ser serp, l’arc de Sant Martí va lliscar avall com una funda de xoriç. Fins i tot les restes, les escames pigmentades que quedaven, es van precipitar, es van deixar véncer per la gravetat (de les situacions).
De sobte, grisor. Gradualment. Rectitud. Germanitat, centreeuropeïtat. La sang llatina s’havia diluït en un líquid normatiu que però no era la regla.
El vestit color arc de Sant Martí dels set anys, desgastat, foradat, tacat de mocs i ferides de felicitat i espontaneïtat, penja ara d’una perxa de l’armari. Passat per la tintoreria, es quedà penjat, sol i enteranyinat. Penja que penja, atrapat per la pols i l’oblit, darrere de la porta que mai no s’obri.
Es deixa penjar, el vestit de colorins. Sense adonar-se’n, perd l’olor de primavera, de dies que s’allarguen, de passejades en bicicleta, de desmemòria, del contrari de deliris de grandesa. No s’imagina el vestit el seu valor.
Un cos amb dos dits de consciència se’l mira àvidament. Què en sap, l’entramat de fibres inconscient, del pas del temps, de la degradació que tot ho aboca a la fi, de la crueltat d’anar per sempre de dalt a baix, lliscant per les lianes fetes d’arrugues, d’haver de començar a la Lluna i acabar sota terra...
