Ballar interactuant amb una altra persona ajuda a entendre moltes coses de les relacions humanes i socials que potser en la relació habitual de paraula em passen desapercebudes.
Quan m'està passant algú rodolant per damunt, quan ballo amb un o més punts de contacte amb una altra persona, quan hem d'escoltar-nos a nosaltres i a l'altre en un 50%, quan també en un 50% hem de recolzar-nos en el cos de l'altre i l'altre en nosaltres, amb confiança però sense repenjar-nos, de manera que si s'allunya no caic per inèrcia; quan arriba un moment en què la proximitat de l'alè de l'altre/a em fa confondre ballar amb fer l'amor, m'és més fàcil veure'm. Potser perquè ballant em mostro més que parlant, no hi ha caretes, no hi ha escapatòria.
D'altra banda, però... ni idea de contact improvisació!! Il faut s'entraîner!
Què serà, serà... Saps com comença però mai com s'acaba. Pot ser fluid i agradable o pot acabar com un rosari de l'aurora light... És a dir, pots no entendre't amb el/la company/a, els cossos i els caràcters i els ritmes poden no encaixar, com en la vida... Llavors, surts, t'allunyes un moment, i... pots donar-hi una altra oportunitat.
