He arribat a la conclusió que una persona pertany a una tribu urbana/musical i, sabent-ho o no, s'aproxima a la maduresa. O, si més no, al compromís. També és cert que potser alguns ho facen simplement per pressió social, com qui comença a fumar i li acaba agafant el gust.
Les persones de la meua generació que he tingut més a prop sempre han estat musicalment molt definides (parlo de tres persones) i, mirant fets passats i presents, m'adono que aquestes tres persones no han tingut mai cap problema per assumir un compromís. O per triar un camí. O per buscar responsabilitat. Crec que una persona ha de buscar aquest tipus de persones, sobretot a l'hora de tindre parella.
Si bé crec que un no s'ha de casar mai amb res i ser susceptible al canvi, crec que al fons de la flexibilitat hi ha d'haver una base sòlida sobre la pròpia identitat.
—Una altra vegada Anthrax? —li dic a Pablo mentre fa pesos. —Posa AC/DC, perfa.
Mai vaig xafar el metal. El doble bombo em fa un pírcing a l'estómac. Cal anar tan ràpid? Jo dec tindre el metal dins, dec tindre plom a la sang, perquè ja sóc prou nerviosa i el metal m'accelera una cosa de no dir. Per a mi, per qüestions de salut, on es pose un "You shook me all night long", que es lleven el power riff i els acords en cinquena, Pablo, Ayo i Marcos (l'antic) (mooolt antic) (he, he).
1. BOÇAR v. tr.
|| 1. Vomitar (Calasseit, Tortosa, Maestrat, Castelló, Val., Alcoi, Elx); cast. vomitar, arrojar. Ara les pagareu totes juntes i bossareu lo forment que li heu robat a Mestre Domingo, J. Pascual Tirado (BSCC, vii, 327).
|| 2. Donar, amollar diners o altra cosa que sap greu donar (Val.); cast. aflojar. A qui li va fer bossar, com dot per a la seua filla, la barraca de Patos, Pascual Tirado (Alm. Val. 1928, 31).
|| 3. Revelar, dir allò que caldria callar (Val.).
Fon.: bosá (Calasseit, Tortosa, Maestr.); bosáɾ (Cast., Val., Al.).
Recuperem el verb bossar/boçar, que potar mos l'està matant! Més val aquesta contribució a la llengua que no cap!
Needing a Facebook detox therapy...
Always needing more and more and more and amore.
Behaving badly with her nails.
Hating a spot in her chin.
Gonna be free, she hopes.
Needing the beginning of spring.
The end of winter.
A terrace under the sun.
Someone to assure Pablito will never disappear while I'm here.
A party among friends every weekend.
A journey to Cuba in an immediate future.
A journey to anywhere right now.
A journey to anywhere not right now, but when temperature gets higher.
A journey to Chile in spring and summer (not now!).
So finally, thanks to this improvised list, what I think I definitely need is a journey. Thanks, words!
