1. BOÇAR v. tr.
|| 1. Vomitar (Calasseit, Tortosa, Maestrat, Castelló, Val., Alcoi, Elx); cast. vomitar, arrojar. Ara les pagareu totes juntes i bossareu lo forment que li heu robat a Mestre Domingo, J. Pascual Tirado (BSCC, vii, 327).
|| 2. Donar, amollar diners o altra cosa que sap greu donar (Val.); cast. aflojar. A qui li va fer bossar, com dot per a la seua filla, la barraca de Patos, Pascual Tirado (Alm. Val. 1928, 31).
|| 3. Revelar, dir allò que caldria callar (Val.).
Fon.: bosá (Calasseit, Tortosa, Maestr.); bosáɾ (Cast., Val., Al.).
Recuperem el verb bossar/boçar, que potar mos l'està matant! Més val aquesta contribució a la llengua que no cap!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Juro solemnement tornar a usar "boçar", eixe verb tan nostrat, i renunciar definitivament a "potar".
Au, Nur dixit!
Per l'Empordà es deia "gitar" (imagina't quan vaig sentir "gitar-se" per primer cop en boca d'una tortosina el que vaig entendre...), però el "potar" (pronunciat "putar") tb se l'està menjant...
Publica un comentari