Amb diferència: les taronges ja estan dolces a més no poder, es percep i s'aprecia (amb amor) un sol cada dia més càlid i més present i un dia que ídem a ídem guanya minuts... No és l'estiu, no. La millor època de l'any és la fi de l'hivern, quan encara no és primavera però ja se sent l'agitació a la sang.
Gaudim de les carícies del sol. Afirmo i ordeno.
ENXISAR v. tr.
Encisar (Tortosa, Falset, val.); cast. hechizar. Renova'l gloriós càntich que va engisar [sic] la terra, Llorente Versos, i, 53.
Fon.: eɲʧizá (Falset); aɲʧizá (Tortosa); enʧisáɾ (València).
Etim.: pres del cast. hechizar.
M'encanta aquesta expressió: m'enxisa. O siga: "m'anxise". Quina gran notícia trobar-ho al diccionari (Alcover-Moll). Una que és friqui i no té feina.
PD: I encara n'afegiré una altra:
2. MO
forma dialectal, reducció de mos, pronom personal de primera persona plural, quan va seguit de verb o partícula començada amb consonant (Tortosa, val., mall.). «Mo n'anirem demà». «Mo l'ha donada». «Catalina, abaixa, | que ja mo n'anem; | si no abaixes prompte, | te deixarem» (cançó pop. Val.). Agon mo'n irem que la gent no'ns senta?, cançó pop. catalana (ap. Milà Rom. 275).
Grande, l'Alcover-Moll!
Tota jo sóc emoció, i la sensació de fred d'aquesta habitació no ajuda a fer desaparèixer la pell de gallina que em cobreix sense demanar permís per diversos motius.
Des que em vaig separar de la personeta en qüestió em vessen llàgrimes amb més facilitat, per això la seua arribada és una bona notícia perquè m'ajudarà a, entre altres coses, retrobar l'equilibri.
El molt pelat semibarbut és el meu guerrer de la llum, la fe personificada, el meu amor perenne.
M'alimento de l'energia proporcionada per les seues abraçades subnòrdiques, subbinòrdiques concretament, sota dos mantes per a poder sentir-nos amb el pit descobert sense fred. No hi ha res millor que els brasers humans. No és cert. No hi ha res millor que els brasers humans que emanen gasolina per l'esperit, fum d'incens relaxant, llum tènue acollidora.
Mi manchi, my Chilean-Italian guy.
I tantes històries que encara hem d'escriure. I tantes ganes concentrades en un únic punt, en aquell on convergeixen la teua línia i la meua. Vull convergir amb tu forever and ever. C cool.
Sé que no puc prescindir dels "¿cachay?", "sí po", "entrete", "fome", "hágalo nomás"...
Estic atrapada! :-o
Només n'hi ha una d'educada.
El problema més gran, per a mi, és que en lloc de dir: "No mos fareu catalans!", diuen: "¡Polacos de mierda!". Si almenys hi haguera algun interès per utilitzar més el valencià o dignificar-lo... En fi, la història de sempre.
Els té ben posats la reportera, eh? És com tirar-se untat de sang a una piscina de taurons.
Mare meua.
http://es.youtube.com/watch?v=9lqqayOn6W8
"Soy, primero, española, después, valenciana",
però el que és sobretot, senyora, és una malcrià, d'anar cridant així a la gent que se li apropa educadament. Desde luego...
Gràcies, Josep, per fer que em quede aquest mal sabor de boca i aquesta revolució de budells a l'estómac.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
