Amb diferència: les taronges ja estan dolces a més no poder, es percep i s'aprecia (amb amor) un sol cada dia més càlid i més present i un dia que ídem a ídem guanya minuts... No és l'estiu, no. La millor època de l'any és la fi de l'hivern, quan encara no és primavera però ja se sent l'agitació a la sang.
Gaudim de les carícies del sol. Afirmo i ordeno.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
Que fuerrrrte me parece! Pozí pozí, a les dues mos han entrat ganetes de primavera alhora! Clar que tu eres més positiva. Però estic d'acord en lo guai que és notar a l'ambient, per primera vegada, un deix del temps que vindrà.
Ale guapa, besits i fins pronte. Mos vorem el finde de falles??
Nur
Publica un comentari