ENXISAR v. tr.
Encisar (Tortosa, Falset, val.); cast. hechizar. Renova'l gloriós càntich que va engisar [sic] la terra, Llorente Versos, i, 53.
Fon.: eɲʧizá (Falset); aɲʧizá (Tortosa); enʧisáɾ (València).
Etim.: pres del cast. hechizar.
M'encanta aquesta expressió: m'enxisa. O siga: "m'anxise". Quina gran notícia trobar-ho al diccionari (Alcover-Moll). Una que és friqui i no té feina.
PD: I encara n'afegiré una altra:
2. MO
forma dialectal, reducció de mos, pronom personal de primera persona plural, quan va seguit de verb o partícula començada amb consonant (Tortosa, val., mall.). «Mo n'anirem demà». «Mo l'ha donada». «Catalina, abaixa, | que ja mo n'anem; | si no abaixes prompte, | te deixarem» (cançó pop. Val.). Agon mo'n irem que la gent no'ns senta?, cançó pop. catalana (ap. Milà Rom. 275).
Grande, l'Alcover-Moll!
2 comentaris:
Grandíssim Alcover-Moll!! És el millor diccionari del món! Tots dos van ser els primers grans freaks dels dialectes i s'ho van currar catxo. Saps que viatjaven arreu dels PPCC per estudiar les paraules? Ho va començar Alcover i va acabar la feina Moll. Enormes.
Mos veiem promptet? bishitoooos!
Carol, et proposoT (com diem per terres gironines) un blog sobre dialectes :D. Tu el teu, i, jo el meu. Només hem d'animar algun balear, un lleidatà, un del camp de tarragona, un valencià de més al sud, un de la Catalunya Nord, de l'Alguer, del Pirineu, de la Franja i un andorrà. Només. I ja veuries tu quin blog.
Tutto bene?
Fins aviat!
Anna
Publica un comentari a l'entrada