... van dir A. i S. un bon dia d'ara deu fer un mes. Jo crec que no es van parar a pensar en el que els esperava. O potser sí i van decidir posar-se la manta el coll i van agafar el cabasset per anar al Postiguet.
Per això els desitjo un bon inici i transcurs d'aquest moment d'inflexió, que segur que tindrà final feliç, i si no té final, millor que millor.
Ara, a comprar llana per fer peücs, a aprendre's tots els tipus de bolquers i preparats en pots de vidre i a pintar l'habitació de rosa o blau.
Encara tenen les tisores a la mà, són els primers a tallar la cinta d'inauguració, who's next?
A la província de Castelló, 164 persones han votat a FE de las JONS, quatre de les quals a Benicarló.
Tan poques?
Què? Ah, que anava a escriure un petit article... Val, val, és que, saps què? De vegades se m'obliden les coses uns segons després de pensar-les...
Què mires? Qui ets? Ah, sóc jo, ha, ha, quin cap...
A qui vaig votar? Què va passar? No, dona, aquesta és broma, la derrota dels "roïns" no s'oblida fàcilment.
El temps passa massa ràpid, no dóna temps a assimilar les coses... D'aquí quatre dies, ja tindré a Cachai per aquí, estarem a la platja en biquini en ple desembre i jo tindré temps per fer el que decidisca fer. Això últim ja és més utòpic, però és bo seguir somniant. De tota manera, és menys utòpic que trobar una casa a un preu que no sagne els òrgans, o que deixe de guanyar la dreta mafiosa a la rechió valenciana. I no tan rechió. A la zona nord, tan prop de l'Ebre con està, els donyets també fan maleses a les urnes, pintant les paperetes roges de color blau.
Però el més utòpic de tot, el que fa riure fins i tot als planetes amb possibilitat d'alinear-se, és que en algun moment deixe de tindre son i d'adormir-me "por los rincones", és a dir, "by the corners".
Dono públicament la benvinguda virtual a Núria, i física a Ewelinka i Dorotka, que m'arriben aquest cap de setmana.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
