Memòria peix

Què? Ah, que anava a escriure un petit article... Val, val, és que, saps què? De vegades se m'obliden les coses uns segons després de pensar-les...

Què mires? Qui ets? Ah, sóc jo, ha, ha, quin cap...

A qui vaig votar? Què va passar? No, dona, aquesta és broma, la derrota dels "roïns" no s'oblida fàcilment.

El temps passa massa ràpid, no dóna temps a assimilar les coses... D'aquí quatre dies, ja tindré a Cachai per aquí, estarem a la platja en biquini en ple desembre i jo tindré temps per fer el que decidisca fer. Això últim ja és més utòpic, però és bo seguir somniant. De tota manera, és menys utòpic que trobar una casa a un preu que no sagne els òrgans, o que deixe de guanyar la dreta mafiosa a la rechió valenciana. I no tan rechió. A la zona nord, tan prop de l'Ebre con està, els donyets també fan maleses a les urnes, pintant les paperetes roges de color blau.

Però el més utòpic de tot, el que fa riure fins i tot als planetes amb possibilitat d'alinear-se, és que en algun moment deixe de tindre son i d'adormir-me "por los rincones", és a dir, "by the corners".

Dono públicament la benvinguda virtual a Núria, i física a Ewelinka i Dorotka, que m'arriben aquest cap de setmana.