... van dir A. i S. un bon dia d'ara deu fer un mes. Jo crec que no es van parar a pensar en el que els esperava. O potser sí i van decidir posar-se la manta el coll i van agafar el cabasset per anar al Postiguet.
Per això els desitjo un bon inici i transcurs d'aquest moment d'inflexió, que segur que tindrà final feliç, i si no té final, millor que millor.
Ara, a comprar llana per fer peücs, a aprendre's tots els tipus de bolquers i preparats en pots de vidre i a pintar l'habitació de rosa o blau.
Encara tenen les tisores a la mà, són els primers a tallar la cinta d'inauguració, who's next?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Jejejeje...no te ponts imaginar el maremàgnum de sensacions...tan prompte estic eufòrica com em dona per plorar. I sobretot quan llig coses així.
Me mola vore com la meua felicitat es contagia per ahi; així és com ha de ser.
Besets!!!!!
Hola carol!
El que més em fa reflexionar no és que algú es quede embarassada, sino que l'embaràs siga buscat.
Ens fem grans... i avant!
Enhorabona als afortunats!
Carolins!!!
Per fi m'estreno al teu bloc.
Pozí, què estrany que una de natros ja estiga en plena catarsi embarassil (per cert, "anònima", ja tenim ganes de tocar-te la panxeta!). Però com mole que la penya es faci gran. Sí, sí, en realitat també mole!
És una de les notícies més grans que m'han donat mai!
Publica un comentari a l'entrada