Com s'escriu "manchise"?
Què? Ah, que anava a escriure un petit article... Val, val, és que, saps què? De vegades se m'obliden les coses uns segons després de pensar-les...
Què mires? Qui ets? Ah, sóc jo, ha, ha, quin cap...
A qui vaig votar? Què va passar? No, dona, aquesta és broma, la derrota dels "roïns" no s'oblida fàcilment.
El temps passa massa ràpid, no dóna temps a assimilar les coses... D'aquí quatre dies, ja tindré a Cachai per aquí, estarem a la platja en biquini en ple desembre i jo tindré temps per fer el que decidisca fer. Això últim ja és més utòpic, però és bo seguir somniant. De tota manera, és menys utòpic que trobar una casa a un preu que no sagne els òrgans, o que deixe de guanyar la dreta mafiosa a la rechió valenciana. I no tan rechió. A la zona nord, tan prop de l'Ebre con està, els donyets també fan maleses a les urnes, pintant les paperetes roges de color blau.
Però el més utòpic de tot, el que fa riure fins i tot als planetes amb possibilitat d'alinear-se, és que en algun moment deixe de tindre son i d'adormir-me "por los rincones", és a dir, "by the corners".
Dono públicament la benvinguda virtual a Núria, i física a Ewelinka i Dorotka, que m'arriben aquest cap de setmana.
Sí...
...motivar-se
...echar unas risas
...sentir que no passa el temps
(és a dir, que no acabes de crèixer mai)
...i les sessions de fotos al mig del camp!!
sense vergonya
o amb molt poca
he fet una fletxa!
Moooooooooooola
Moments plàcids de respiració lenta, mentre presencio la meua participació en el funcionament de l'engranatge matinal diari (de Barcelona) barceloní.
Avui, el metro i el ferrocarril, així com el rellotge, conspiren a favor meu.
Encara que bufe mestral.
És la feliç arribada a casa, un indret contaminat però ple d'alegries.
Aquest matí fins i tot tinc temps d'escriure unes línies i puc presumir de no haver sofert tocaments d'altres cossos involuntaris. Així com de no haver estat el blanc de la ja tradicional superioritat i insatisfacció gal·la. Intentaré no triar (per error) un lloc per viure on la gent estiga programada per a l'enfrontament continu amb els iguals.
I tanco la paradeta perquè avui també m'ha tocat una lectora lateral. Bona nit, plaça Catalunya, i bon dia, Sabadell (45 minuts). No sense esmentar l'encert del creador del pont de la Puríssima, així com el bé que ens fan a mi i a Pablo els altibaixos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
