Assumint la friquesa

Va, assumim-ho: els dies bons (i roïns) sóc molt friqui!
Només acceptant que no hi ha una manera de ser millor que una altra, que ser friqui té la seua gràcia, tanta gràcia com no ser-ho, un friqui pot fer una vida més o menys normal i sense sobresalts.
No crec que hi haja gent sense una gota de friquesa, tots en algun grau en tenim, però a alguns se'ls dóna millor dissimular...
De vegades penso que un friqui no és més que una persona que s'accepta malgrat tot i que prova de reprimir-se menys de l'habitual en les persones que vivim rodejades de gent.
Saber que convé riure-se'n de tot és el millor que ens pot ensenyar la vida.