Jo jugo a ser una traductora menjadora de pinyes a la recerca de la tarifa digna, o almenys al meu cap.
La setmana que vé jugaré a: "Vale que estàvem a un mercadillo de RR.HH. i tu eres una empresa que m'oferia una economia digna a canvi de complir les teues expectatives i la intenció de fer gran l'empresa com si fóra meua?", o, a falta d'això, a: "Vale que estàvem a un mercadillo de RR.HH. i tu eres una empresa que m'oferia un contracte com autònoma i, ja que estem imaginant, et converties d'empresa de localització de software a estudi de doblatge i seguies contractant els meus serveis?".
També la setmana que vé, que és una setmana molt lúdica, jugaré a acollir el mascle que m'aprecia i a començar una relació quasi nova per nosaltres, una relació a curta distància. Molt curta :)
Jugarem a buscar una casa i a passar de xikillades. A donar la benvinguda a l'estiu des de l'estructura de carrers quadriculada, o des d'altres barris igualment contaminats. A atrevir-nos a fer el que les ganes ens suggerisquen.
A acabar aquest article per anar a dinar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Jo jugo a que sóc filòloga i que, per pura vocació, faig classes de català a adolescents pirats, quan el que en realitat m'agradaria és ser la nova Maria Mercè Marçal o Rodoreda o similars. Però l'obligació i les circumstàncies m'han conduït a ser el que sóc, una profe a qui li encanta la seva feina. Qui no es consola és perquè no vol!
I també he començat a jugar (una mica a mitges) a compartir sostre amb el mascle que estimo. I mola molt!!
Hol Carol!
Com va lo del pis de Pablo? A vore si teniu sort i trobe un pis ben guapo.
PD. Bruna: Que estimes i que t'estima. Cada dia més!
Ep, ep, ep, iros a un motel!
he, he, he.
Pues de moment poca cosa, però tenim paciència...
Besots als dos, parelleta!
Publica un comentari a l'entrada