Moments plàcids de respiració lenta, mentre presencio la meua participació en el funcionament de l'engranatge matinal diari (de Barcelona) barceloní.
Avui, el metro i el ferrocarril, així com el rellotge, conspiren a favor meu.
Encara que bufe mestral.
És la feliç arribada a casa, un indret contaminat però ple d'alegries.
Aquest matí fins i tot tinc temps d'escriure unes línies i puc presumir de no haver sofert tocaments d'altres cossos involuntaris. Així com de no haver estat el blanc de la ja tradicional superioritat i insatisfacció gal·la. Intentaré no triar (per error) un lloc per viure on la gent estiga programada per a l'enfrontament continu amb els iguals.
I tanco la paradeta perquè avui també m'ha tocat una lectora lateral. Bona nit, plaça Catalunya, i bon dia, Sabadell (45 minuts). No sense esmentar l'encert del creador del pont de la Puríssima, així com el bé que ens fan a mi i a Pablo els altibaixos.
Sometimes it's good to have small or a few things... You keep them like treasures and they cost millions to you.
Aquest és el costat bo de la distància. Fot no tenir-ho sempre que ho vols, però així la "cosa" en qüestió guanya dignitat i valor. És un bé escàs.
Kiss FM stinks
Kiss FM sinks
Don't wanna listen to it
I feel I might want to kill
They always play the same
They should have a bit of shame
Vonda Shepard is not in
nostalgy of the 70's
(of the 80's and 90's)
Nostalgy is not cool
When you translate about tools
I rather prefer Radio 3
With its weird presenters
Quin és aquest misteri que atrau a molta gent del meu entorn i els empeny a caminar desenes de quilòmetres durant uns vint dies sense descans, que els tortura els peus, de vegades els porta a un estat limitat de forces que a penes els deixa voluntat per continuar..? (I com poden estar fent amistats profundes mentre van amb la llengua fora?)
Suposo que l’única manera d'esbrinar-ho és anant-hi (visca els pronoms febles!), però també diuen que l'única manera de poder anar-hi i que sigui més que un trekking és si abans has sentit la crida del Camí. És a dir, si el Camí t'ha fet adonar-te que és “el moment”.
Ja n’han caigut uns quants, i jo estic a l’espera de “
