This will be the town I'll be living in...
And this will be my boss and some colleague of him...
That's what I've imagined.
In my mind I also imagine myself like this...
But I'm afraid I will rather be like this one (¿la Martínez Bordiu?)
Que God take us confessed.
One week passes really fast, and in a short period of eight days I will be trying to feel at home in a country that I just know by its (let's say) "particular" people. All the times I've been in France I was on holidays for a short period, so I can't really say I've been there.
In this moment I wouldn't say I feel like going anywhere, that's why I force myself and try to smile while I pack my suitcase.
In fact, I don't have any reason not to smile: beautiful town (search a picture in Google, I can't attach any :( ), great weather, nice people (I hope)... All these things in an atmosphere I've always felt some sympathy for: flamenco culture.
It can happen whatever one wants to happen. I will bring good vibes, as I always do (at least in the beginning). That's why I like changes so much, because after some time you feel you have done everything you had to offer (big lie). And so, changing the scenario always gives you the pleasure of being able to show the best you can give.
Anna and Carlos, another couple that fell in the human inercy of linking their futures until death decides it's enough.
I will be waiting until my Garfield gives me a sign. I still have eight days. Miss u, amorek.
Gus susgu gusus sug sususg gussug sugg gussus suggu guggug gussu sugu uugus gussug suguuug gussu suguus guuusgu ugsug sugusggu suguugs ugusugus ugusus sugussg uggsug sguuus gusssu sugusgusgu sguugs usgsggs usugss gsuggsu sugussssu suggusss uugsu gusuus gussu usguggsu ugssgus ugsss gsssus suuugss ugususssu sguusgs gsssu gusgu gusus suggsu sguss sugssgu ugssg gussgu sguus guusu gusssusg gussgus sugssu ugus uggsu.
És l'únic que puc dir per no caure en el dramatisme. Després del còctel que m'he pres aquest matí (ingredients: núvols, vergonyosament deficient servei d'autobusos Vinaròs-Benicarló-Peníscola, imbecilitat de la típica clienta del Picarol amb les seues preguntes sempre tan oportunes dites a crits (senyora, no cal que cride tant), absència del meu germà en cos present, avorriment màxim, medicament antiepilèpsia que provoca somnolència, indecisió en els plans de futur laborals i sentimentals, colorants i conservants), el que necessitaria de veritat és anar-me'n a Madrid ara mateix en lloc d'aquesta nit. Sé que el Birra m'esperarà amb un sugus.
I, com que hem quedat que no ens hem de lamentar, vaig a buscar el sugus. Sempre n'hi ha un, però cal trobar-lo. Últimament sol estar molt amagat.
Avignon? Galway? No ho sé, però que siga ja.
No és que m'agrade viure com una fugitiva, però certament el nomadisme s'ajusta molt més a la meua forma de pensar i de viure que el "nidisme" (necessitat de trobar un niu on establir-te fins que la mort et convertisca en pols, i a poder ser abans que se't passe l'arròs. En el meu cas, sóc jo la que passa de l'arròs, aquest cereal no pot regir la meua vida, és més bé un cereal social que la gent necessita per establir un punt de referència i utilitzar-lo per fer comparacions d'ells mateixos amb la resta.)
Si em busqueu, estaré seguint al sugus. A vore si algun dia l'atrapo.
NOTA: En aquest post la foto seria un sugus, de qualsevol color de la gamma del roig, en primer pla. A mig pelar.
Què és un post sense foto?? Com voleu que actualitze si no puc ni carregar fotos? Espero que només siga en estos aparells vells des dels q escric ara, aquí no em dóna l'opció.
En fins.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
