
Època de canvis. Moment trascendental al Giant's Causeway, captat per Victorín, àlias mongermà. Una estampa que em vé que ni pintada pels pensaments que ara em ronden pel cap. Probablement estava embobada mirant les ovelletes, però jo ara he de dir que estava pensant: che cazzo faccio io col mio futuro?, o: che sarà, che sarà, che saràaaaa, che sarà della mia vita, chi lo sà?????
El meu pla A* no funciona. He de pensar una mica més.
*Pla A: conèixer irlandès, enamorar-me d'irlandès, emportar-me irlandès a casa, fer vida per festivals folk i en escoles de llengües amb irlandès.
Pla B: Em vé un país al cap: França (deu ser perquè aquí hi ha més francesos que ovelles). Em vé una companya d'aventures al cap:
Però qui és?? De qui són eixos ulls? Què estan mirant?

Joder, Laura, quin sustu!!!
Laura estaria encantada en ser la meua pelegrina amiga. I jo crec que ja és hora que fem algo així juntes. O siga que happy days.
Ara a tirar el dau: Toulouse? Strasbourg? Marsèille? Bretagne? Normandie?
Avui em sento afortunada per poder jugar amb la meua vida.
Amb les coses que passen cada dia que ens haurien de preocupar i nosaltres només pendents del nostre futur... I sense ser conscients que tenim les millors cartes.
Su moralina, gracias. ;)