Una foto que m'encanta. Una sóc jo, i l'altra és Aurore (Horrorín ;P), de Normandie. Happy days.
Una foto que m'encanta. Una sóc jo, i l'altra és Aurore (Horrorín ;P), de Normandie. Happy days.
Noves cares que no puc deixar d'incloure en el resum fotogràfic de la meua etapa Perry:
This is Raquel's roommate, but... who is Raquel?
Raquel is usually this little girl, but when night comes she can turn into this little monster...
And that's not so bad, you haven't seen her belly yet.
She never walks alone. Her "socia" is a little monster as well. Her name is Marta. Take a look...
AAaaaarg! She comes from a place called HELL, where you will just listen to hard rock music. Nt nt, bad girl...
The trio wouldn't be so without the third part... She's called Pitu, her surname is Rumbera and her slogan is: RON PARA TODOS. Her main feature is that she charms everybody and drives them to share "la grasia de España" with her. In this picture I was her victim... 
I warn you, don't dare to enter in Belfast if you don't want to find these human beings nacidos después de los dolores.
This is my small collection of Belfast monsters, which I'm sure that will grow up.
Sabeu que "Esperit Sant" es diu Holy Ghost? O almenys és així com ho diuen a la catedral de St. Patrick de Dublin. La de coses que s'aprenen alçant-se del llit cada matí... Doncs sí, aquest cap de setmana fugaç l'hem passat la piccola Ewelina i jo a Dublin. Fugaç, precoç i voraç (puja ací dalt i voraç a ta mare). Ambientillo, solet i cares conegudes. M'he trobat amb Francesca&Tobias, la colega italiana + xorbo que també han anat a Dublin a passar el cap de setmana. Vos adjunto algunes fotos memorables:
Solet que enlluernava i tot, unfuckingbelievable!
Fent amics. Amb Connor aprenent alguns truquets sobre el bodhrán. L'home pareix un senyor qualsevol d'allò més normal, però estava com una cabra. Una miqueta.
Entranyable cor nadalenc de senyores majors de 20 anys. Connor, que s'apunta al que se li pose per davant, també va llevar la pols del seu gorret de Pare Noel (a la dreta de la foto).
I on està Dublin? Dublin, amics i amigues, no és més que una pinta de Guinness. La resta són tots imaginacions vostres.
Solet que enlluernava i tot, unfuckingbelievable!
Fent amics. Amb Connor aprenent alguns truquets sobre el bodhrán. L'home pareix un senyor qualsevol d'allò més normal, però estava com una cabra. Una miqueta.
Entranyable cor nadalenc de senyores majors de 20 anys. Connor, que s'apunta al que se li pose per davant, també va llevar la pols del seu gorret de Pare Noel (a la dreta de la foto).
I on està Dublin? Dublin, amics i amigues, no és més que una pinta de Guinness. La resta són tots imaginacions vostres.
Ja no senten la calor del sol, ni el fred de gener, ni l'olor de la mar... Per on deuen estar estes dos ànimes que han perdut l'alè? Avui és el seu dia, vaig a fer-los un homenatge i, qui sap, potser al cel també hi ha ciber-cafés i cursos accelerats d'internet perquè aquestes dos bones persones es posen en contacte amb la seua néta.
Iaia, bon viatge, és molt trist no tornar-te a vore, però ja sabem tots que igual que la vida ens vé regalada també arriba un dia que se'n va per sempre, i eixe moment sempre ens agafa despentinats i en pijama. (Fa dos dies et vaig escriure una postal i demà anava a comprar el segell i a tirar-la... Massa tard).
Esta tarda he parlat amb els dos, espero haver-ho fet prou fort... Des de Derry no pareix que estigueu tan lluny, la lluna també està al cel i es veu igual des de Belfast que des de Càlig.
Ramoneta, dóna-li records a José i acomoda't a l'eternitat com si estigueres a casa. Ah, i si pots guarda'm la cadira del costat amb el bolso.
UNA ABRAÇADA BEN FORTA PER ALS MEUS VIUS I PER ALS MEUS MORTS.
Iaia, bon viatge, és molt trist no tornar-te a vore, però ja sabem tots que igual que la vida ens vé regalada també arriba un dia que se'n va per sempre, i eixe moment sempre ens agafa despentinats i en pijama. (Fa dos dies et vaig escriure una postal i demà anava a comprar el segell i a tirar-la... Massa tard).
Esta tarda he parlat amb els dos, espero haver-ho fet prou fort... Des de Derry no pareix que estigueu tan lluny, la lluna també està al cel i es veu igual des de Belfast que des de Càlig.
Ramoneta, dóna-li records a José i acomoda't a l'eternitat com si estigueres a casa. Ah, i si pots guarda'm la cadira del costat amb el bolso.
UNA ABRAÇADA BEN FORTA PER ALS MEUS VIUS I PER ALS MEUS MORTS.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
