El problema d'escriure un article cada n mesos o anys és que cadascun d'ells és igual o més "dramàtic" que l'anterior. Perquè quan per fi aconsegueixes fer un moment per escriure t'adones que realment en tenies necessitat, i llavors surten cascades de paraules que s'acumulaven i feien bola. I aquesta gran bola baixa rodolant i s'ho enduu tot per davant. Així que sí, és convenient publicar articles almenys una vegada a la setmana per estalviar-nos cada vegada l'encesa del motor fred que no acaba de funcionar amb fluïdesa.
Sempre hi ha novetats. Només creixem. Adquirim consciència. Que no madurem, això no existeix, algú s'ho va inventar. El mateix que es va inventar la religió i la col-i-flor.
De nou a Barcelona, de nou hivern, de nou davant l'ordinador, constantment.
El propòsit de la vida, la por de la mort, preguntes i sentiments que tard o d'hora arriben i es fan un lloc en la ment per poc filosòfics que siguem.
I una pressa malnascuda que també és un invent infame i que no serveix per a res, perquè de les poques coses vertaderes que hi ha, la més sensata és l'ARA.
Per això estic aquí, perquè l'ara passa aquí.
Tanmateix, penso que els blogspots ja fan pudor d'antic i que no hi ha res més atractiu que un wordpress. Digueu-me antiquada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada