Sobre el niu

Oh, joiós dia de cansament acumulat, de benvingut matí precedit de nit sorollosa, d'esperada nit probablement tan escandalosa com l'anterior...
Res no sembla tenir importància, ni els crits de "gol" quan ja és fosc, ni les motos que sembla que siguin dins de l'habitació, ni la presència permanent de l'urbs a la consciència, ni la manca d'antena de la tele, ni la cita d'aquest cap de setmana amb draps, graneres, motxos, poals, productes de neteja per fer dissabte a fons.
Res, perquè l'únic que importa ara és que per fi comparteixo sostre (Sostres, 23) i parets amb el meu pelat, i perquè serem dos molt units els qui patirem penes i xalarem alegries jugant a les casetes.
On hi ha motivació no hi fa falta res més. La paraula d'aquest període és "res". I, a la vegada, "tot". O, si més no, "prou". De "suficient".
Si fóra el meu aniversari i tinguera que bufar uns quants (generosa) ciris, desitjaria conservar l'esperit motivat, optimista, inconscient, enamorat d'ara mateix.
Potser uns taps per les orelles a l'hora de dormir ajudaran. Per si l'alegria s'escapara per les orelles.