Estiu a Barcelona, sense vacances, això és el que resumeix el títol d'avui :)
El consol és la gran finestra/paret que tinc a l'esquerra, des d'on veig arquitectura urbana des d'un novè pis i per on m'entren els raigs de sol la calor dels quals mor abans d'arribar a tocar-me la pell gràcies a l'aire condicionat. Això i el Josep (davant), Pep (davant-dreta), Myriam (darrere-dreta) i Montse (darrere). Traduccions i riures. I la sempre benvinguda pasta, per, tal com entre, lliurar-la a l'immobiliari aprofitat de torn en forma de fiança astronòmica. Visca la civilització.
5 comentaris:
Ànims. Sort. Paciència. I algun granissadet, tard per la tarda, a una placeta petita de Barcelona.
Si et serveix de consol per aqui tampoc anem a tindre vacances, i també fa moooolta calor (jo estic patint calor per dos :P)
Valor!!!!
Quedaràs parada de la quantitat de pasta a què hauràs de donar la benvinguda. (Sanxo)
Publica un comentari a l'entrada