Com descriure tot el que em vas donar ahir per la tarda, Lluís... Tants anys que han passat i el cor se't conserva rebel, sincer, il·lusionat... Ens vas donar una lliçó a tots els que podríem ser fills teus. Del que realment és ser humà, i del que hauria de ser l'objectiu principal de totes les persones.
El que en principi, pensant des de l'ignorància i el pessimisme, es podia presentar com un recital soporífer de cantautor "cinquantó", es va convertir en una bofetada a tots i totes, polítics i polítiques, però també gent d'a peu.
Fa falta més gent així.
Es podria discutir si una persona amb els seus (suposo) ingressos sucosos, pot donar-nos lliçons de modèstia i d' "el més important en la vida no són els diners, ni competir amb la resta, ni la imatge social,... Sinó ser una bona persona i creure en un mateix i convertir les idees pròpies en realitat". Però la veritat és que ell sí que ho sembla, tot això. I fer diners per una causa noble no és tan menyspreable com, no sé, el que fan Julián Muñoz i els seus.
Amb el seu (de vegades tan excessiu que ruboritzava) romanticisme ens va fer adonar-nos d'un dels motors del món, l'amor, totalment a l'ombra dels bitllets.
El concert a Vinaròs d'ahir per la tarda, més el retrobament amb Laura, més la trucada de Ziuta, el millor comiat abans d'agafar l'autobús cap a la meua propera aventura.
2 comentaris:
is that the concert on your last night in BeniCAROL;)??I'm not sure when u gonna read it coz who knows if your cave will have computers:) I'm also with strange library internet access:)Well...things has changed now but...not us!!!Be brave Gupola!!!:)
Ohhh que bonic escrius!! m'agrada llegir-te, podries fer una columna al magazine i substituir a la Etxebarria. Llàstima que em vaig perdre el concert aunque tenia una bona raó (estimo Perú). No deixis d'escriure, vals mol.
Laurens
Publica un comentari a l'entrada