(sense accents)
Hi ha una onada de desenchantisme fent molta pupa al meu voltant... Estem deprimits, en alguns casos desesperats, pero sobretot, estem tots perduts i, el que es mes cert encara, tenim por.
No vull caure en la "telepredicacio", amb discursos com: "es aquest el mon que volem? La humanitat esta corrompuda (aixo es cert) (potser es una cosa que no ens hem ni de plantejar, va amb la nostra natura), l'unica solucio que ens queda es confiar en un Altissim que altre, pecadors!! (aixo no es cert)".
Per que no acceptar que des que naixem estem, d'alguna manera, inevitablement perduts? Estar perdut es tindre la responsabilitat innata de prendre decisions, i aixo es la vida, perdre's per despres trobar-se. Estar perdut, deprimit... Son coses que passen i que, tard o d'hora, tambe "passen". Tot aixo em porta a pensar que el pitjor de tot es la PORRRR. Crec que es, de totes aquestes paraules, incloent PERDICIO (?) i DEPRESSIO, la que s'ha de combatre amb mes forca, perque crec que es la que hi ha davall de les altres, a l'estrat basic.
Por de que? De l'unic que es pot tindre por es de no aconseguir mai vencer-la, i ni tan sols d'aixo! A la por, ni aigua ;) Tres lletres: P-O-R. Pang, pang, pang. I lliure. Si fora tan facil, eh?
La medecina: actuar sempre acorde al que palpita dins del crani tenint en compte que ningu en surt perjudicat. I saber en tot moment les propies limitacions.
A la vida, webs i alegria! I la resta ve tot sol. 
Aixo va per tota eixa gent amb un coco tan gran que se'ls surt del crani i que de tant pensar estan fent mes gran el forat de la capa d'ozo, o siga que prou!!!
This is for you, girls, and if you didn't get anything we can talk about it with a pint on our lap ;)
Sometimes I wish we all could speak this useless Esperanto...
9 comentaris:
Ok, you've updated. SO what if I cannot understand:( But ok, I think it's message for Laura, Ayo and the others...this time not for me:)If u will read it grls...one more time it was great to meet you and hopepully see you soon...
Ewe
Je, tens raó, què txunga sóc... ara ja està l'inconvenient solventat... per totes dues bandes, je. I pel que fa al teu post d'avui,m'ha recordat que jo abans era una d'aquestes persones que ho pensen tot massa. Però un dia vaig trobar la meva solució? De dia: xuxes, blogs i colorins. De nit: tequila, vibradors i pornografia. La doble cara d'una malalta pretenciosa.
Jeje, un muak!
hola nenaaaa! taria be no tindre cerbellet una temporada...xo no se, me gusta demasiado el lado oscuro me temo ;D
spero ke tot genial.
mols petonets
muaaaaaka
(avore si la peña pikarol sanime i nem a voret pronteee!!)
Por si no nos vemos pronto, o por si kuando nos veamos estoy a)desganada, b)kolokada, c)empanada, o d)avergonzada, te lo dejo aki y ahora, dicho y eskrito, en tu kara, para ke te lo komas:
Gracias, tia.
MMMMMMMUAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!
Usuario anónimo tiene un nombre ¬¬ y es Ayo. Quanta veritat en lo que escrius...Quanta por tenim. I sobre tot que facil es deixar se portar per la desesperança. Jo afegiria aquesta paraula a la llista de paraules a combatir, perque quan arriba la desesperança ja no hi ha raons per lluitar contra la por. Per sort, crec que cap de natros ha arribat encara a aquest punt, i que de moment tenim raons sobrades per seguir endavant i imaginar nos algo millor en les nostres vides. I aixó es una molt bona medicina contra qualsevol estat apatic o asidic.
Moltissims besets Carollll and kisses to Ewelina and all other people in Derry. You re great!!!
Ole, ole, quanta penya!
Gracies per totes les idees, nadie propone la solucion de beberse el alcohol puro de Ewelina y entrar al mundo de los muertos con una sonrisa ;P Que noooo, no vamos a ser tan cobardes, no?
Ziuta, this is a mess, let's do one thing, i will translate every article I post for u (speaking ;)) (in your ear ;;)), cause even if it's written in my mother tongue all the things I say are also for you.
Mag, megsi, pero mentre puga intentare passar de fer-me addicta a mes coses, amb les xuxes n'hi ha prou...
Mira la loca esta de Diana, q no signa ni res! Ej q ja t reconec l'estil titi. Suposo q lo del Picarol m'ha donat moltes pistes. A vore si es veritat q veniu.
Rekete, estes empanada, avergonzada, kolokada, okupada o lo q sea, x lo menos q nos veamos pronto!!! asi sera, manyana sin ir mas lejos ;)
Ayo, nomes se m'acut dir-te, una vegada i una altra: un plaer. Gracies per tot, amiga.
Un besot pa totes! Kisses kisses
saps què et dic?
que en la vida hi ha pujades i baixades i l'importat és no deixar-se vèncer i (com em diuen a mi) prengues la decisió que prengues mai t'equivoques pq l'has presa tu. i afortunadament nosaltres podem elegir quin cami seguir, així que no està tot tan predut,no?
besicos xoxo
Komo se aktualiza un blog kuando no sabes por donde empezar?
Hay veces en las ke no lo haces porke no tienes nada nuevo ke kontar, o x no contar lo de siempre... hay otras en las ke son demasiadas las kosas ke pasan de golpe, y ademas las emociones son muy jodidas de expresar kon simples palabras. Especialmente kuando son tan grandes.
Lo hare, tarde o temprano.
Nos vemos pronto en Derry guapa.
Besotes y fuerza!!!
I haven't understood a single word except Désenchantée, Tout est KO....Besos
Publica un comentari a l'entrada