Aquest matí encara respiraves


















Ja no senten la calor del sol, ni el fred de gener, ni l'olor de la mar... Per on deuen estar estes dos ànimes que han perdut l'alè? Avui és el seu dia, vaig a fer-los un homenatge i, qui sap, potser al cel també hi ha ciber-cafés i cursos accelerats d'internet perquè aquestes dos bones persones es posen en contacte amb la seua néta.
Iaia, bon viatge, és molt trist no tornar-te a vore, però ja sabem tots que igual que la vida ens vé regalada també arriba un dia que se'n va per sempre, i eixe moment sempre ens agafa despentinats i en pijama. (Fa dos dies et vaig escriure una postal i demà anava a comprar el segell i a tirar-la... Massa tard).
Esta tarda he parlat amb els dos, espero haver-ho fet prou fort... Des de Derry no pareix que estigueu tan lluny, la lluna també està al cel i es veu igual des de Belfast que des de Càlig.
Ramoneta, dóna-li records a José i acomoda't a l'eternitat com si estigueres a casa. Ah, i si pots guarda'm la cadira del costat amb el bolso.

UNA ABRAÇADA BEN FORTA PER ALS MEUS VIUS I PER ALS MEUS MORTS.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

In did beautiful person with a beautiful heart... I'm sure she will alway be 'inside of you', no mater what do you belive in.
And always be with you...until you finally meet (it's what I belive in).
"There're no words to say
No words to convey
This feeling inside (...)
Deep in my heart
Save from the guards
Of intellect and reason
Leaving me at a loss
For words to express my feelings
Deep in my heart(...)"

Ewe

Anònim ha dit...

Nena, obro el teu blog per veure quines bones novetats envies des de Derry, i em trobo una mala, malíssima, notícia. Em sap molt de greu,ja ho saps.
Una abraçada.