Kiss FM stinks
Kiss FM sinks
Don't wanna listen to it
I feel I might want to kill
They always play the same
They should have a bit of shame
Vonda Shepard is not in
nostalgy of the 70's
(of the 80's and 90's)
Nostalgy is not cool
When you translate about tools
I rather prefer Radio 3
With its weird presenters
Quin és aquest misteri que atrau a molta gent del meu entorn i els empeny a caminar desenes de quilòmetres durant uns vint dies sense descans, que els tortura els peus, de vegades els porta a un estat limitat de forces que a penes els deixa voluntat per continuar..? (I com poden estar fent amistats profundes mentre van amb la llengua fora?)
Suposo que l’única manera d'esbrinar-ho és anant-hi (visca els pronoms febles!), però també diuen que l'única manera de poder anar-hi i que sigui més que un trekking és si abans has sentit la crida del Camí. És a dir, si el Camí t'ha fet adonar-te que és “el moment”.
Ja n’han caigut uns quants, i jo estic a l’espera de “
El que m'ha motivat a dignar-me a passar de nou per http://www.blogger.com/ ha estat una rutina que comença ara. No es pot tenir tot, i per això quasi asfixiar-me (i conèixer les formes del cos dels que tinc al voltant amb el 'rosse') tots els matins al FGC cap a Sabadell, a més de respirar de tot menys oxigen, el soroll, la pressa, etc. és el preu que he de pagar per una nova experiència i, de moment, compensa. És el que pensava quan, a la Mercè, veia muntar, desmuntar i desfer-se castells a la plaça de Sant Jaume... Tan simple com això. L'eterna actitud variable segons la plenitud de la botella.
Barsalona m'ha acollit bé i, mentre tinga l'UAB per escapar-m'hi a respirar aire net, em donaré per satisfeta.
No ha estat premeditat, però l'article número 100 del meu abandonat ciberdiari personal coincideix amb l'obertura d'una nova etapa (per què sempre a setembre?). La meua vida encara es grava en VHS i, com que sempre m'ha fet pena esborrar (mai perdonaré a mon pare i mon germà per gravar un partit de futbol damunt de la meua venerada 'Dirty Dancing'), ja tinc una col·lecció de cintes, una per any (escolar), apilades cronològicament, amb noms de diferents països a les etiquetes. Sempre va bé guardar-les per casos com el meu, de desmemòria senil precoc.
El que té d'especial la cinta que ficaré la setmana que vé dins de la càmera és que per fi es torna a fer rodar ben prop de casa. Casa? A on està això? A vore si resulta que al final 'casa' acabarà sent allò del que un es pega la vida fugint, o una cosa abstracta que no acaba mai d'existir...
En eixe cas, diguem que el que voré per l'objectiu serà un paisatge familiar, amb sons familiars i... molt esperats!!
També, en aquest cas, la meua novela personal comenca a agafar forma, a (pre)veure episodis amb prismàtics del que podria ser una continuació satisfaent del meu camí. I no només meu. Això és el millor d'aquesta nova cinta. Coprotagonitzada per mi... i un altre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
