It feels kind of strange...

... when I look back at my previous posts, and imagine myself writing them in Derry's library.
Here it feels like a totally different world from there, I think of those days (months) as if it was a dream, far from the real world.
And, if I have to choose, I pick that world.
With the people I chose and the good and bad moments I feel responsible for.
In total freedom, without having to give any explanation to anyone.
Where I´m the total master of my life.
But still, I love the sun, the food and the lifestyle here better than the one there.
So my conclusion is that I should make a new town on this area, with very special inhabitants. All the ones I´d like to bring from different places, the best people I´ve found during my life: Derry, Polska, Cádiz, Italia, Benicarló, Castelló, Valladolid, Gijón and some more that I´m sure I´m forgetting.

I miss you, my people. See you in our fiction town.

Que mona ella

Si, estar a dos dies de marxar definitivament d'aqui, sucks una mica.
Haver de posar tot en maletes, fins i tot les coses que no caben, tambe.
Haver de netejar la casa i deixar-la com si no l'haguera utilitzada ningu, mes encara.
Pero be, almenys avui fa bon temps.


Sol, espera'm que vaig cap alla!

Mi consejo de hoy

Mi consejo de hoy es... no hableis NUNCA de religion con un/a polaco/a!!!!

Anoche fue mi ultima vez, me lo he prometido a mi misma, despues de ya varios (demasiados) cabezazos contra la pared.

No puido mas. Me rindo. Es agotador. Su amor por el Papa es infinito, y nuestras conversaciones, que siempre acaban siendo discusiones, tambien.
Pero, por otro lado, es una prueba que hay que pasar, y eso siempre es interesante. Y, como dijo alguien anoche, soy alergica a la religion. Esa acaba siendo siempre la conclusion. Y no es cierta. Y lloro por eso.

Pero la (mini) barbacoa fue genial, thanks all my people for your presence last night. The T-shirt is great. So unexpected.

Ah, hoy es el Dia del Orgullo Gay en Belfast. Que, por cierto, el Papa esta en contra de este colectivo. Vaaale, vaale, no echo mas lena al fuego. Ja n'hi ha prou.

Intentant no posar-nos tristos...

Massa tard, potser? Pareix que si. Ara voldria trobar una d'eixes frases celebres que diuen alguna cosa trascendental sobre deixar un cami per agafar-ne un altre, o sobre camins que han anat paral.lels durant un temps i ara inevitablement han de divergir... I damunt ahir l'ultim que vaig fer va ser vore "Diarios de motocicleta", anda que... Cenkiu bardzo, Rakel.

D'aci una setmana volo cap a la calor, com els pardals, i no se si es que avui es avui i dema se m'haura passat, pero tinc una tristesa dins que brilla amb molta intensitat.

Pero be, ara d'aci una estoneta acudira al meu rescat el meu altre jo dient que aixo no es la fi del mon i que bla bla bla... Gracies, jo positiu.

Derry no esta malament, pero tampoc es on em fa mes il.lusio viure.

Plou.
Quan et creues gent pel carrer (generalment majors de 40 anys), et saluden.
Et miren directament als ulls i somriuen.
El terra es un mosaic de blanc sobre gris, per tots els xiclets acumulats despres de tants anys d’incivisme.
Els racons estan plens de bosses de papes, envoltoris de xocolatines, i els cotxes sempre et sobresalten passant per damunt d’una botella de Lucozade que hi havia al mig del carrer.
La gent parla tan rapid i amb tanta canconeta que acabes fent mes cas de l’entonacio que del que estan dient.
Love, like, oh aye, that’s grand, a wee bit, no bother...
Al riu Foyle sempre hi ha almenys un carret del Tesco flotant.
Els sandvitxos sempre porten maionesa.

Aquests son nomes alguns dels records que m'emporto. No son els millors, pero segur que si no els escriguera aci se m'acabarien oblidant.

By the way, today is someone's 25th birthday, isn't it? Felicitats, guapa ;)