Només n'hi ha una d'educada.
El problema més gran, per a mi, és que en lloc de dir: "No mos fareu catalans!", diuen: "¡Polacos de mierda!". Si almenys hi haguera algun interès per utilitzar més el valencià o dignificar-lo... En fi, la història de sempre.
Els té ben posats la reportera, eh? És com tirar-se untat de sang a una piscina de taurons.
Mare meua.
http://es.youtube.com/watch?v=9lqqayOn6W8
"Soy, primero, española, después, valenciana",
però el que és sobretot, senyora, és una malcrià, d'anar cridant així a la gent que se li apropa educadament. Desde luego...
Gràcies, Josep, per fer que em quede aquest mal sabor de boca i aquesta revolució de budells a l'estómac.
Hi havia una vegada una xiqueta que vivia a un baix del carrer Sostres, que tenia mal a les cervicals i que en el moment d'escriure aquest article sentia olor de tabac al seu voltant.
El pijama Morning Light de ratlles de colorins que tants sons li regalava, apenes li cobria ara prou com per no tenir una tensió constant per tots els músculs i tremolor als peus.
Beneït insomni, que deixes la teua víctima oberta de bat a bat per forçar-la a, finalment, escriure algunes lletres al seu quadern electrònic. Seu i dels que, silenciosament, el visiten.
El cap no para de funcionar. Ja pots posar-lo damunt d'un gran matalàs, al costat d'una gran companyia que dorm (avui, femenina), que ell s'alça rebel contra les forces de la física i desafia el bon estat de salut de la seua ama.
Dorm, fillet, dorm. Entra en silenci, tanca la porta, lleva't les ulleres, posa't dins del llit sense despertar a la convidada, tanca els ulls, respira tranquil·la, relaxa els músculs. Si és molt fàcil. Vaig a intentar-ho per vore què passa.
Ai, l'enyor. Cara a cara tot passa millor.
Poques coses en la vida m'han fet riure tant com el Príncipe Gitano cantant "In the Ghetto", d'Elvis Presley.
El meu granet d'arena perquè passe a la posteritat:
http://www.youtube.com/watch?v=w-yxVdW8ik0
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
