Or how to be down twice
One of those priceless and creative mornings in which you don't need the sun, cos you have it inside. When everything seems so clearly solved that you don't seem to have to worry for anything. That morning you have reached an agreement. Or, rather, a truce: "Let's not kill it, let's keep it alive, even if under a new shape".
In the afternoon the joy moves back to reality and it's harder to keep being high. Again, prejudices, fears, in short: normal life, stick regularly out.
Let's think of the night. When I'll find the little girl who doesn't care. About nothing in special. About anything. Elle s'en fout. Où elle est? Parfois elle vient. Est-ce que j'ai envie de la voir? Bien sûr, quelle bêtise.
Avui no treballem a França. Ací entre ponts, setmanes de vacances de primavera immediatament després de Pasqua, festes religioses (i aixo que és un estat laic), etc. Treballen menys que el sastre de Tarzan.
Avui diuen que és l'Ascenció, la festa annual dels treballadors i directius d'Otis i de Thyssenkrupp. Faran una paella o una torrada de germanor, repartiran paperetes i rifaran un pernil.
Avui faria 10 anys i en fa 4.
Felicitats al premiat amb aquest article al meu blog :)
"Si las armas estuvieran permitidas en el campus, esto no habría ocurrido. Quizá hubieran muerto una o dos personas, pero antes de que cayera la tercera, el asesino habría sido abatido por alguien con un arma".
(...) Cincuenta y ocho años y una irrefrenable pasión por las pistolas -lleva una al cinto- y la Segunda Enmienda de la Constitución estadounidense, que reconoce el derecho del pueblo a poseer y portar armas.
"Éste es un país de armas", explica el dependiente que puede que le vendiera el arma a Cho. Dentro del establecimiento, nadie quiere identificarse. Pero todos están orgullosos del trabajo que realizan: "Armar al pueblo", según su definición y ajustándose a la ambigua Segunda Enmienda. "Mire, señora", explica con paciencia el dependiente, un tipo enorme, perilla perfectamente afeitada, sentado con las piernas bien abiertas, "si no fuera por mi derecho a armarme, yo hoy hablaría con acento británico y usted en alemán".
(...) "Los europeos son incapaces de entender qué pasa en este país. Es como si yo le intentara explicar a usted cómo se tiene un hijo". "¿No puedo, verdad?", pregunta. "Pues dejen de intentar averiguar cómo pensamos aquí".
De www.elpais.com . Una pared para que me dé de cabezazos, por favor. Que corten y peguen USA en otra galaxia. Va, Bill Gates.
