Voldria parlar de tantes coses... Dels plans que naixen i de la por que els mata. De la necessitat de pensar clar amb una goma que esborra abans de començar a escriure.
Hi ha una boira molt densa, com lletres de fum que surten de la boca de Valentin quan té el cigarret a la mà, i que descriuen: "NO". Com quan no s'entenen les propies paraules, o com quan l'únic que es veu clar a la jungla del cervell és molta mala herba o, si hi ha arbres, no deixen veure el bosc. I saber que no caldria tant d'esforç per arrencar les herbes, i tot i així no fer-ho, és com alcohol per terra seca. S'alimenta la grisor.
Es curiós com hem après a atribuir l'estat de moltes coses a les estacions de l'any, sobretot a la primavera: nervis, inestabilitat, canvis en la figura, falta d'energia, etc. O tot el contrari: ganes de viure, felicitat, etc. El secret està en aprendre a jugar amb els canvis, o simplement ignorar-los. I estar ocupat, molt ocupat. Dakipallá. I assaborir els caramels en lloc de pensar: 'Ai, no em convé'.
Amb aixo i un coc ràpid, me'n vaig a jugar a ser feliç.
