En plan forward

¿No os ha llegado nunca un mail en cadena (a quien todavía no le ha llegado: 1) no tiene e-mail, o 2) nadie le escribe e-mails) que dice tal que así: “Párate a pensar antes de pasar a la siguiente frase”, y enumera muchas cosas que te hacen súper feliz, como: “Buscar en los bolsillos de un pantalón que hace tiempo que no te pones y encontrar un billete de 50 euros” (mucho más realista que: “La sonrisa de un niño” o “Una mirada especial”)?
Pues bien, yo añadiría otra más, por muy Fresita que parezca: “reunir en un mismo sitio al mismo tiempo a toda la gente que te gusta ver”, una cosa que sólo puede suceder el día de tu boda, y ni así. O sea que para l@s que no tenemos planeado casarnos es toda una hazaña poder reunir a colegas de varias procedencias en, por ejemplo, Fallas. El sábado 11 de marzo (el Aniversario de la muerte de Aznar) espero veros a tod@s junt@s, a ver qué mezcla sale :D. Eso sí, como no hay nada perfecto, habrá ausencias importantes: cierta flautista del metal, alguna que otra italiana y la eterna gaditana.
Igual al final sí que me caso para hacerme la foto de familia con tod@s.

PD: Al mail en cadena alguien tendría que añadir: “Los primeros 10 segundos después de meterte un chicle de fresa ácida en la boca.”

Primer dia de febrer

(sense accents ni res que se li parega)

En que s'ha convertit este blog? Va naixer amb el proposit ludic de penjar fotos i croniques festorreres i de sobte veig que m'estic posant transcendental... NO, NO, NO, SENYORITA, DE ESO NADA!

A falta d'una connexio decent a internet que em permeta penjar fotos catxondes, avui parlare de Derry. O, el que es el mateix, un lloc sota el cel (eternament ennuvolat, by the way) on, com a qualsevol altre indret d'aquests tambe eternament ennuvolats, les xiquetes porten un uniforme escolar sense mitges (oh my God) i no es costipen!

En aquest desafortunat lloc tenen la sort de poder observar diariament milles i milles de gespa, un territori nomes explotat per les ovelletes i les vaques rumiants. Res de blocs de formigo a primera linia de platja. Clar que, si tingueren la llum i les temperatures que teniem alla baix, un altre gall els cantaria (o another cock would sing for them).

Aqui l'aigua se sent com a casa, no s'ha vist mai un lloc on ploga amb tanta naturalitat. El sol surt poquet i, quan ho fa, per nosaltres ni es nota. Ells, en canvi, a la mes lleu llum groga que aconsegueix colar-se entre els nuvols, trauen de l'armari tota la roba d'estiu que van comprar a Malaga (ah, l'aficio nacional, shopping com a bojos), i no s'estranyen quan, amb la seua camiseta de tirants, passen entre un italia i un espanyol que van tapats fins a les celles. El que jo no m'explico es com van a la famosissima Costa del Sol en estiu vestits igual que aqui quan fa una miquitinya de sol, en lloc d'anar amb el cuir corporal a l'aire.

I fins aqui aquesta primera entrega, perque la connexio indecent a internet de que us parlava se m'acabara d'aci 5 minuts.

Potser continue, i a vore si penjo fotos prompte!

Desenchantee

(sense accents)

Hi ha una onada de desenchantisme fent molta pupa al meu voltant... Estem deprimits, en alguns casos desesperats, pero sobretot, estem tots perduts i, el que es mes cert encara, tenim por.

No vull caure en la "telepredicacio", amb discursos com: "es aquest el mon que volem? La humanitat esta corrompuda (aixo es cert) (potser es una cosa que no ens hem ni de plantejar, va amb la nostra natura), l'unica solucio que ens queda es confiar en un Altissim que altre, pecadors!! (aixo no es cert)".

Per que no acceptar que des que naixem estem, d'alguna manera, inevitablement perduts? Estar perdut es tindre la responsabilitat innata de prendre decisions, i aixo es la vida, perdre's per despres trobar-se. Estar perdut, deprimit... Son coses que passen i que, tard o d'hora, tambe "passen". Tot aixo em porta a pensar que el pitjor de tot es la PORRRR. Crec que es, de totes aquestes paraules, incloent PERDICIO (?) i DEPRESSIO, la que s'ha de combatre amb mes forca, perque crec que es la que hi ha davall de les altres, a l'estrat basic.

Por de que? De l'unic que es pot tindre por es de no aconseguir mai vencer-la, i ni tan sols d'aixo! A la por, ni aigua ;) Tres lletres: P-O-R. Pang, pang, pang. I lliure. Si fora tan facil, eh?

La medecina: actuar sempre acorde al que palpita dins del crani tenint en compte que ningu en surt perjudicat. I saber en tot moment les propies limitacions.

A la vida, webs i alegria! I la resta ve tot sol.

Aixo va per tota eixa gent amb un coco tan gran que se'ls surt del crani i que de tant pensar estan fent mes gran el forat de la capa d'ozo, o siga que prou!!!

This is for you, girls, and if you didn't get anything we can talk about it with a pint on our lap ;)

Sometimes I wish we all could speak this useless Esperanto...

A ver cuando actualizas, jod..!

Que si, que si, que ya voy, algun dia que tenga tiempo libre... Now I don't have internet (and I won't for now), and we don't depend on Internet, do we? We can always see each others faces rather than talking by computer...

C u soon!!!!