(sense accents ni res que se li parega)
En que s'ha convertit este blog? Va naixer amb el proposit ludic de penjar fotos i croniques festorreres i de sobte veig que m'estic posant transcendental... NO, NO, NO, SENYORITA, DE ESO NADA!
A falta d'una connexio decent a internet que em permeta penjar fotos catxondes, avui parlare de Derry. O, el que es el mateix, un lloc sota el cel (eternament ennuvolat, by the way) on, com a qualsevol altre indret d'aquests tambe eternament ennuvolats, les xiquetes porten un uniforme escolar sense mitges (oh my God) i no es costipen!
En aquest desafortunat lloc tenen la sort de poder observar diariament milles i milles de gespa, un territori nomes explotat per les ovelletes i les vaques rumiants. Res de blocs de formigo a primera linia de platja. Clar que, si tingueren la llum i les temperatures que teniem alla baix, un altre gall els cantaria (o another cock would sing for them).
Aqui l'aigua se sent com a casa, no s'ha vist mai un lloc on ploga amb tanta naturalitat. El sol surt poquet i, quan ho fa, per nosaltres ni es nota. Ells, en canvi, a la mes lleu llum groga que aconsegueix colar-se entre els nuvols, trauen de l'armari tota la roba d'estiu que van comprar a Malaga (ah, l'aficio nacional, shopping com a bojos), i no s'estranyen quan, amb la seua camiseta de tirants, passen entre un italia i un espanyol que van tapats fins a les celles. El que jo no m'explico es com van a la famosissima Costa del Sol en estiu vestits igual que aqui quan fa una miquitinya de sol, en lloc d'anar amb el cuir corporal a l'aire.
I fins aqui aquesta primera entrega, perque la connexio indecent a internet de que us parlava se m'acabara d'aci 5 minuts.
Potser continue, i a vore si penjo fotos prompte!
